Orfeó Català i Marina Mascarell

Sinopsi

Al final del segle XIX, el francès Gabriel Fauré va compondre un dels rèquiems més populars de la història de la música. Sí, és una missa de difunts, però, en aquesta obra, estan absents les visions apocalíptiques. Se’ns mostra, en canvi, un aspecte dolç i lluminós del Paradís que sembla voler allunyar el temor a la mort. Dirigeix aquest Rèquiem Simon Halsey, director artístic dels cors de l’Orfeó Català i assessor artístic del Palau de la Música Catalana, i l’interpreten com a solistes Maria Pujades (soprano) i Ferran Albrich (baríton), a més dels integrants del cor.

Destaca igualment la presència de l’organista Juan de la Rubia, que no només serà responsable de la interpretació de la versió per a orgue de la composició sinó que també mostrarà al públic la seva faceta d’improvisador. Els cantants protagonitzaran una posada en escena singular d’aquesta peça gràcies a la coreògrafa i directora d’escena Marina Mascarell, un dels valors de referència de la dansa europea, amb una llarga trajectòria internacional. Ella s’encarregarà que els cantants dirigeixin el públic i el condueixin, amb les veus, però també amb els seus cossos, per un espai quasi desconegut de l’Hospital de Sant Pau que, en el marc de l’any Domenech i Muntaner, esdevé escenari.  Així, públic i artistes emprendran un camí d’il·lusió en el qual la proximitat dels cantants, el text, el so i l’espai submergiran els participants en una experiència gairebé ritual, una proposta que busca dissoldre les fronteres entre l’audiència i els intèrprets.

Protagonitzen la nit, a més dels solistes, l’Orfeó Català, una destacadíssima formació coral de format simfònic que va ser creada l’any 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per tal de difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística, i Marina Mascarell. Mascarell és una creadora que viu a cavall entre Espanya i els Països Baixos i, a banda de fer treballs independents, també crea per a teatres i companyies com el Nederlands Dans Theater de la Haia, l’Òpera de Göteborg, l’Skanes Dansteater de Malmö, el Dance Forum Taipei o el Ballet de l’Òpera de Lió, per esmentar-ne només alguns. En el seu art, les reflexions i els conceptes es converteixen en un combat poètic en què el pensament es transforma en corporeïtat i moviment.