Orson surt, perseguit per un ós

Sinopsi

Nova York, 1938. El Tino, un noi d’origen italià, bàrman a l’hotel Plaza Park, li explica a l’Orson Welles una història sobre un fet real que ha passat a l’hotel poc temps abans, el 30 d’octubre de 1938, el mateix dia que l’Orson, amb la seva companyia de teatre va emetre a l’emissora CBS l’adaptació de la novel.la de H.G. Wells “La gerra dels móns”.
Camil, un vividor gorrer de Barcelona, va convidar la Fabiola, la seva darrera conquesta, a acompanyar-lo a Nova York. En realitat el Camil és un habilíssim imitador/falsificador d’alguns pintors famosos i fa un temps va contactar amb una milionària americana, coneguda col·leccionista d’art,  la Dora Wainstein, per oferir-li un quadre. A la senyora Wainstein el Camil li ha explicat que ha de vendre uns quadres per encàrrec del Govern de la República Espanyola, amb la finalitat d’obtenir recursos econòmics amb què continuar fent front a les despeses de la Guerra Civil.
Les coses no sortiran com el Camil tenia previst i la suposada invasió marciana del programa de l’Orson Welles produirà un gir sorprenent en la situació. Però la darrera paraula la tindrà l’Orson Welles, el qual mentre es desenvolupa la història a l’escenari s’adreça al públic tot fent alguns trucs de màgia, una de les seves passions.

Un espectacle sobre allò que és fals, el frau, la impostura, l’engany…
Un tema recurrent en l’obra de l’Orson Welles: La potencialitat artística, expressiva i comunicativa de la ficció.
Un joc entre el frau i la veritat que travessa múltiples capes.
Hi assistim a la recreació en directe de la famosa emissió radiofònica de “La guerra dels móns”, que va dirigir l’Orson Welles, la qual es va convertir, per la credulitat de molts oients, en un engany.
La història dels personatges pretén ser una història real que el Tino explica a l’Orson però… realment ho és?