Othelo - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Quatre actors, especialistes en el teatre físic, el clown i el burlesc, interpreten la famosa tragèdia de William Shakespeare, Othelo, de la mano del director argentí Gabriel Chamé Buendía.

Sinopsi

“Sempre Shakespeare. El còmic és tràgic i tan tràgic que és còmic, o el que som capaços de fer per odi i gelosia“.

En una posada en escena totalment despullada de realisme quotidià, el joc físic i el vers blanc del mestre anglès s’enfronta i es complementa en un llenguatge lúdic, hilarant i absurd. Respectant el text de Othelo, la seva poesia, i tensió dramàtica, aprofundeixo en les intencions dels personatges a través del gag còmic, generant una ironia sinistra en la tragèdia. Investigo, sense solemnitat, la relació entre el tràgic i el còmic, com a claus del teatre clàssic i contemporani.

Othelo és actual i em qüestiona sobre: l’amor la lleialtat, el racisme, l’ambició, la violència domèstica, enveja, gelosia, fredor científica i o, creença sanguínia. Què és per a nosaltres un negre, un mentider, i la venjança ?.

Othelo és un miratge malèfic en què apropant no veus més que sorra. O la teva pròpia tragicomèdia.

GABRIEL Chame BUENDÍA

Premis: Espectacle guanyador dels Premis Teatros del Mundo 2013: Millor adaptació, Millor actor (Martín López Carzolio) i Millor direcció.

Durada:
100 minuts

Idioma:
Castellà

Sinopsi

“Sempre Shakespeare. El còmic és tràgic i tan tràgic que és còmic, o el que som capaços de fer per odi i gelosia“.

Othelo és un miratge malèfic en què apropant no veus més que sorra. O la teva pròpia tragicomèdia.

GABRIEL Chame BUENDÍA

Premis: Espectacle guanyador dels Premis Teatros del Mundo 2013: Millor adaptació, Millor actor (Martín López Carzolio) i Millor direcció.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 19

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un Shakespeare convertit en una festa hilarant

Irreverent, esbojarrada, divertida, hilarant, absurda, original, vertiginosa, fresca, sorprenent, burlesca, genial, excel·lent ….

Aquests són només alguns dels qualificatius que hem sentit en referencia a la proposta de Gabriel Chamé Buendía sobre aquesta adaptació d’Othelo de William Shakespeare.

Ara, en aquesta ocasió, a més a més dels actors que vàrem poder veure en la versió anterior (la temporada pasada), Matias Bassi i Martín López, s’incorporen dos intèrprets nous, Gabriel Beck i Elvira Gómez, el primer d’ells molt conegut aquí per la seva gran interpretació en l’espectacle “El loco y la camisa“.

Oblidem-nos de les convencions i del realisme. Amb un plantejament basat en el teatre físic i gestual derivant cap al clown, els quatre actors ens mostren l’obra del dramaturg anglès mitjançant elements molt senzills que ens apropen d’alguna manera al teatre infantil o de carrer. Robes, caixes, lones que ens fan pensar en llits, balcons, armaris, llençols o el mar. Els personatges clàssics de l’obra, el mateix Othelo, Desdémona, Yago, Rodrigo, Casio, Emilia, … es reinterpreten sense perdre la seva essència.

La relació que s'estableix amb el públic és també una peça clau en aquesta obra. Matías Bassi –que interpreta el personatge d'Othelo– ha explicat que a Othelo "es trenca la quarta paret i l'espectador es converteix en un integrant més de l'obra". Els actors fan l'ullet al públic aconseguint la nostra complicitat.

Explicar la mateixa historia des d'un llenguatge diferent, dota'n-la d'una frescor i una vitalitat encomanadissa, ja que sortim del teatre absolutament eufòrics. senzillament BRUTAL.

Si voleu veure la crònica original, només heu de clicar AQUÍ

19/09/2016
Lluís Mayench Pierre
Teatre Barcelona

No és clown, és Shakespeare

Representar Shakespeare no és una idea nova. Només cal mirar la cartellera per veure que sempre se’n fa una o una altra. Ara bé, fer-ho a la manera clown ja és més excepcional i encara ho és més si es tracta d’Otel·lo! Una de les tragèdies més conegudes i que menys espai deixa per la comicitat.

Però ser original de poc serviria si a l’escenari no veiéssim l’espectacle que ens ofereixen aquests argentins. Des del primer minut ja estan suant la camisa (literalment). Un ritme vertiginós i divertidíssim ens porta d’una escena a una altra (passant per situacions còmiques, bromes, gags...) amb un treball físic (de cos i veu) precís i desacomplexat. Una escenografia modular que va creant diferents espais a la qual s’hi sumen diferents elements que s’aniran resignificant.

I on queda Otel·lo? Doncs és Shakespeare gràcies a la intel·ligència de Daniel Chamé (director i adaptador) a l’hora de capturar-ne l’essència. Per exemple, veiem un Iago que manipula de totes les formes imaginables o un Otel·lo que és un estrany fora del camp de batalla (ja que està en un registre diferent dels altres personatges). Si hagués de dir alguna cosa negativa, seria el tractament dels personatges femenins que surten a l’obra. M’estimo molt Desdèmona, Emilia i Bianca i la comicitat (com veiem en els altres casos) no passa per la beneiteria. .

Però no són només els personatges els que veiem, també les situacions. Reconeixem perfectament l’obra així que, si l’hem llegida, serà un plus més per anar a veure-la.

04/11/2015
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Un Shakespeare en forma de clown

Com que no hi ha temps a perdre, us diré que Othelo és una obra divertida, genial i original. Un Shakespeare en forma de clown. Un espectacle còmic excepcional.

Quatre actors fora de sèrie, que amb ingeni i originalitat converteixen la seriositat d’un clàssic en un esbojarrat espectacle dins de l’absurd, on es pot apreciar, que són uns grans especialistes en teatre físic, clown i acrobàcia.

Estem davant d’un Othelo actual i contemporani amb petits tocs de teatre clàssic. És un joc entre allò real i fictici, entre el que es veu i el que no es veu.

En aquesta proposta no existeix la quarta paret, el que fa que la relació amb el públic sigui oberta, fent-lo moltes vegades, partícip de les seves bogeries. Ens divertim veient com es diverteixen, el text es converteix en un joc. El text original es barreja amb els jocs de paraules, els gags còmics i les sortides de to, convertint aquesta tragèdia en una comèdia.

Les interpretacions són genials, alguns d’ells interpreten a més d’un personatge. Hi ha canvis de vestuari, de perruques, accessoris... i tot en qüestió de segons. Juguen amb cubs, teles elàstiques, esprais, amb els micros, amb les càmeres...

En definitiva, correu a comprar les entrades que hi seran molt pocs dies a casa nostre. No us la perdeu, val molt la pena. Jo la vaig veure ahir amb una amiga i demà repeteixo amb el meu marit.

Imprescindible!!!!

04/11/2015
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Els tenen quadrats!

Per plantejar un Othelo com ho han fet, i és que els argentins són la h... Ja d'entrada et donen una pista i al programa, sota el títol hi escriuen un subtítol: "termina mal". Cony, et dius, això ja ho sabem que acaba malament, i comences a sospitar, però per molt que sospitis no et pots imaginar la voràgine en que et fan entrar la penya de Gabriel Chamé. Quatre actors que dominen el clown, el burlesc, el vodevil, el teatre físic; que no tenen por de res, ni el llenguatge lúdic, ni l'absurd, que trenquen la quarta paret i fan l'ullet al públic buscant la seva complicitat, i trobant-la... Què més puc dir? Que no us la perdeu; val molt la pena. De tan en tant la iconoclàstia és com un glop d'aire fresc.

http://bit.ly/1HnMhX9

03/11/2015
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

La tragèdia feta comèdia

En un primer moment costa fins i tot d'entendre. Othelo i clown? Però és l'obra sencera? O una adaptació esbojarrada? Realment hi queda alguna cosa de Shakespeare? La resposta és sí. L'Othelo de Gabriel Chamé Buendia conserva tota l'essència del text de l'autor anglès però la presenta d'una forma completament inesperada barrejant tècniques de clown, teatre físic i burlesc per a aconseguir una posada en escena àgil, original, molt divertida i juganera.

Amb un escenografia mínima però increïblement funcional i uns actors disposats a deixar-te bocabadat amb el que són capaços de fer, Othelo és un d'aquells espectacles únics i indescriptibles que s'han de veure sí o sí.

Més informació (en castellà) a Somnis de Teatre

22/09/2016
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Una tragèdia pallassa

Tot i estar, segurament per ignorància, molt desvirtuada en l’imaginari col·lectiu de la gent, la disciplina del clown té, en realitat, un ventall de possibilitats infinites encara pendents de ser descobertes. Com a bon exemple d’aquesta flexibilitat a l'espera de ser explorada, es presenta aquesta versió pallassa d’Othelo, adaptada i dirigida per Gabriel Chamé. Sense complexos i amb una energia trepidant, la genial proposta és tot un exemple d’excel·lència còmica on el circ i Shakespeare es donen la mà amb una naturalitat al·lucinant. Els quatre actors experts en tècniques humorístiques i d’expressió corporal no només aconsegueixen fer riure amb una tragèdia com aquesta, també saben adaptar-se al text per, en moments donats, construir seqüències poètiques o, fins i tot, emocionar al públic. A més, en cap moment es perd el respecte pel dramaturg anglès: al contrari! Del que es tracta és d’explicar la mateixa història des d’un llenguatge diferent del qual estem habituats i, així, dotar-la d’una vitalitat, frescor i un esperit totalment innovadors. S’ha de tenir prou talent i valentia per abordar aquesta aventura i no acabar fent una bajanada. Però el cas és que el resultat és tan contundentment graciós i fascinant que fa que acabem oblidant el risc que suposava un muntatge d’aquestes característiques.

18/09/2016
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Jugant a fer d’Otel·lo

Diuen que Shakespeare ho aguanta tot, i jo ja m'ho començo a creure. Mai hauria imaginat que riuria de valent amb un Otel·lo, però haig de reconèixer que Gabriel Chamé i els seus quatre magnífics actors/clowns ho han aconseguit. Amb un plantejament basat en el teatre físic i gestual, els actors transiten per tota l'obra del dramaturg anglès amb la irreverència i la desimboltura necessàries per aconseguir els seus propòsits. Ho fan, a més, utilitzant elements molt bàsics i senzills (teles, caixes, lones, etc.) que en algun moment ens remeten al teatre infantil o de carrer. O sigui, ens acosten a un teatre juganer que no vol perdre la seva essència.

La única pega que se li pot posar és que cap al final, just quan la tragèdia comença a treure el cap, el text acaba menjant-se la proposta. En aquell precís moment ja s'ha arribat a l'hora i mitja de funció i els recursos còmics s'han anat esgotant per si sols. Tampoc queda clar el camí escollit, ja que Chamé sembla posar-se líric i un xic seriós. Però, sigui com sigui, aquesta proposta ens demostra que és molt important jugar amb qualsevol text, per més sacralitzat que estigui. Si el joc és de veritat i va fins a les últimes conseqüències, el públic es rendirà a la proposta... i això és precisament el que passa amb aquest peculiar Othelo argentí.

05/11/2015
David

És teatre total, integrant una gran varietat de tècniques i mètodes. Qui vulgui descobrir que el teatre no té límits, que pot ser irreverent i respectuós alhora, que pot transmetre emocions intenses en un curt espai de temps, que ens pot transportar a un món màgic on tot és possible, que Shakespeare té moltes lectures i molt actuals, que vagi a veure Othelo. Un regal immens per als sentits i la ment. MARAVILLOSOS ACTORES; un trabajo descomunal. Gràcies!

02/05/2018
Edna Malinalli

Maravillosa.
Nunca pensé que una tragedia pudiera ser tan cómica. Excelente adaptación y actuaciones.
Muy recomendable.

02/05/2018
Laura Urpin

Othelo es una obra genial, 4 artistas q lo dan todo y te hacen participe de la historia con mucho humor, muy recomendable y la cantidad de talento que hay suelto, obras como ésta me hacen amar el teatro.
Ir a verla

19/04/2018
maría j gonzález mondaza

Teatro con mayúsculas, físico, cercano, extraordinario. Me lo pasé genial, grandes actores que son elásticos y pura adrenalina… no me importaría ir otra vez a verla.

13/04/2018
isabella pintani

Totalmente de acuerdo, veo que ya somos dos moscas blancas…empezaba a sentirme la única…

15/10/2016
maría j gonzález mondaza

Qué grandes son estos argentinos, cómo tratan al teatro, con humor, con expresividad, con ganas de llegar al público, de llenarlo de buenas sensaciones… y qué poco se ve este esfuerzo y alegría en nuestras salas. Animo a todos a que la vean: el teatro físico, de clown, de humor explicado con la máxima energía. Felicidades!!!!!

12/10/2016
Hebert Parodi

Sí, se puede unir la tragedia a comedia desbocada sin perder la esencia.Como dicen ellos mismos: Esto no es clown, es Shakespeare. Y sí, lo es y mucho.
Yo, lo admito, no soy mucho de adaptaciones o relecturas modernas, qué le vamos a hacer, pero aquí me han más que ganado. Una versión libre o mejor libérrima, que es sin embargo tremendamente fiel al original. En esta adaptación está todo Othelo, párrafos literales y otros que casi, todas las subtramas, personajes… No es sólo que se mantenga la esencia. Por haber, hay hasta metateatro y un explicitado continuamente y sentido, seguro, homenaje y respeto al bardo. Ha de ser muy, muy arriesgado llevar a cabo un proyecto así, encontrar no el punto medio, sino un equilibro entre partes trágicas (no se oía una mosca en la escena del asesinato) y una comedia loca. Bravo por la valentía y el resultado.
Con mucho clown, teatro físico, inventiva…están todos perfectos, Othelo, serio, trascendente, Yago maquiavélico buscando la complicidad del público, Desdémona tan pava que no puedes evitar reir con ella y Casio/Rodrigo y más personajes impecablemnte divertidos en manos de un sólo actor.
En resumen: no se la pierdan. Lo que hacen parece fácil. No lo es.

10/10/2016
Ricard

No entenc aquest aplaudiments. Mantenen el text original i es dediquen a fer -no el pallasso- l’imbècil. Si vols fer el clown, encara que mantinguis la idea original, fes un altra text. Les brometes gays amb el públic, les barroeries sexuals, etc. ja ens les
va fer totes en Joan Gimeno fa 30 anys, i amb gran encert; creia que el ha, ha, ha, hi, hi, hi, ja estava superat. Fer d’en Casio un Michael Jackson és de fi de curs d’esplai. El que em sap més greu és que els actors són molt bons, tenen molt d’ofici, però el director-creador d’aquest rave els ha malgastat.

19/09/2016
Josep Via Santacana

Genial espectacle, divertiment en grau superlatiu amb el pretexte de Shakespeare i potser també gracies a ell, quatre artistes excepcionals, el concepte clow malgrat lo que significa es poc pensant en la seva feina dalt del escenari. Quatre artistes donan vida a diversitat de personatges i fan creible quasi lo imposible, una tragedia com la de Othelo, convertida en un espectable esbojerrat i a ritme vertiginos, nomes equiparable a lo millor de Monty Python,dificil de explicar cal veure el show o com volgueu anomenar-ho, i deixarse portar, res mes facil. La Villarroel una vegada mes dona oportunitat de coneixer un treball artistic de gran nivell en risc de pasar desapercebut.Poques vegades una recomanaçio te menys risc d estar equivocada, dificilment el mateix Shakespeare no hagues rigut…..

14/09/2016
san

Genial,fresca y divertida.

06/11/2015
Josep OS

Basada en l’obra de Shakespeare, Gabriel Chamé ens porta al Off la Villarroel, aquesta versió en to burlesc amb aquesta companyia argentina que segons ells mateixos han comentat és la primera vegada que actuen a Barcelona. Quatre actors i que cadascun d’ells interpreta mes d’un personatge i que tot i amb els canvis de vestuari, perruques i tot tipus d’elements no perd en cap moment el dinamisme i interès. Quatre “monstres” del teatre físic i gestual que respectant la tragèdia original, a través de gags còmics, un llenguatge absurd i uns encertats jocs de paraules la converteixen en una obra divertida amb una càrrega d’humor brutal que et té atrapat des del minut un. L’escenografia és molt senzilla i aconsegueixen amb pocs elements molt rudimentaris i el seu saber fer treure uns magnífics efectes. Recomanable i imprescindible veure-ho i encara teniu tres dies de la setmana vinent per fer-ho. No us ho perdeu gaudireu i molt.

06/11/2015
Ana P.F.

Que bé m’ho he passat! Esbojarrada, imaginativa, provocativa i irreverent. Molt, però q molt recomanable.

04/11/2015

Veure totes

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Gabriel Chamé: “L’univers del pallasso pot ser fidel a Shakespeare”

El director argentí Gabriel Chamé va sorprendre la temporada passada al públic barceloní amb un Othelo brutalment divertit i delirant. Malgrat les hores intempestives que suposava la seva programació en […]

17 setembre 2016