Sinopsi

Qui no ha vist a casa o al menjador dels tiets un d’aquells quadres religiosos plens d’angelets? Doncs un d’aquests éssers innocents protagonitza Paradís pintat, l’últim espectacle de la pallassa Pepa Plana, que aquest cop treballa amb el dramaturg i director Ferruccio Cainero, gran coneixedor de la Commedia dell’Arte.

SINOPSI

L’àngel protagonista vol volar per ser àngel de la guarda i no se’n surt. Però no li fa res no saber volar, perquè pensa anar per sota de l’aigua, on creu que li serà més fàcil moure’s. En aquest món, recreat amb elements de vídeo de l’estudi Nueveojos, viurà divertides aventures fins que descobreixi que el fons d’aquest mar on s’acaba d’instal·lar s’omple dia i nit d’homes, dones i nens, tots ofegats quan miraven de salvar la vida entrant a un continent on no els volen. Una de les grans pallasses europees estrena un espectacle que, malgrat ser divertit, també ens connectarà amb la cara més tràgica del món on vivim i, com fan els bons pallassos, ens posarà un mirall davant la cara. No patiu però perquè, tot i que aquesta història no pugui tenir un final feliç, sí que pot obrir portes i finestres a l’esperança i, especialment, retre homenatge a tots els qui han perdut la vida mentre demanaven l’oportunitat de tenir una vida millor.

Una coproducció de Cia. Pepa Plana.

Idioma:
Català

Sinopsi

SINOPSI

Una coproducció de Cia. Pepa Plana.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 7

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Carme Canet
Teatre Barcelona

Nàugrafs del somni i la cultura. Nàufrags de la solidaritat.

El "Paradís pintat” de la Pepa Plana, és tan fràgil, tan simple, tan bonic, tan de veritat.

A partir d’una tragèdia la Pepa fa una obra d’art pintada i executada amb tota la tendresa i respecte que només pot fer una pallassa. “Que malament deu estar el món que les pallasses ens han de fer plorar”! deia la Pepa. Però a "Paradís Pintat" riureu!!! Però hem de ser capaços d'anar al teatre a veure pallassos adreçats a aquests adults seriosos que som, i deixar-nos sacsejar alhora que somniar.

Si no ens deixem rescatar d’aquest mar insalubre, inculte, insociable de la mà d’una pallassa és que hi ha coses que no van bé. I tu, Pepa, no podràs salvar a tot “lo” món, per què hi ha una part del món que nosaltres enfonsem al mar, i una altra que ens enfonsem en la tristesa i la mediocritat humana.

Encara som a temps de surar!! Aneu i expliqueu-me si us ha agradat l’espectacle. Si us heu deixat anar. I si heu rigut, ..... no creieu que haurà valgut la pena?

La meva crònica ampliada al Facebook Companyia de teatre i cultura

02/02/2017
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Un àngel vital

No fet per a la vida contemplativa, els resos i el cant gregorià; un àngel que vol fer coses, col·laborar, ser útil, no massa convencional com a àngel, doncs ensopega amb una caixa, pica amb la canyella de la cama i deixa anar "hòstia!" tan fort que Déu li envia llamps i trons, però de seguida demana perdó; és bona gent.

Pepa Plana parla poc, però domina molt bé l'expressió corporal i especialment la facial. Un pallasso diu molt amb la cara i ella sap transmetre una tendresa que a l'espectacle li va com anell al dit, és més, li és necessari. A mi m'ha fet pensar en la Giuletta Masina de L'Strada de Fellini, aquella mirada transparent, potser de persona un pèl curta, però bona persona i amb el punt exacte de candidesa que et desarma.

No us ho perdeu.

Crítica completa » http://bit.ly/2g5LxiB

30/01/2017
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Tendresa angelical

El clown per a adults, segons la mateixa Pepa Plana, és una modalitat artística de difícil encaix. Hi va haver un temps, entre finals del segle passat i principis d'aquest, en que es va posar de moda i va fer coincidir en els escenaris catalans a una bona colla d'artistes que apostaven per aquesta especialitat (Jango Edwards, Tortell Poltrona, Monti, Leo Bassi, etc.) Actualment, però, torna a ser un gènere desubicat que lluita per trobar programadors i sales que realment vulguin córrer el risc. A Paradís pintat, a més, la pallassa assumeix altres riscos... però val a dir que en surt triomfant, com gairebé sempre en els seus quasi vint anys de trepitjar teatres.

Pepa Plana juga sempre amb un personatge ingenu i entremaliat alhora, que desperta tendresa des de la seva primera aparició. Aquest cop s'encarna en un angelet avorrit i fastiguejat de les pompes celestials. Un angelet que vol volar lluny i fer el seu propi camí, encara que al final un poder diví la porti a descobrir una realitat que fereix i fa mal. Des d'un respecte i una honestedat absoluts, l'espectacle ens porta per camins inesperats i ens ofereix un final que millor no revelar. En definitiva, un espectacle bell, descarat i aparentment innocu.

11/02/2017
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

La crisi de les migracions, que veiem per TV sense fer res

La pallassa Pepa Plana va estrenar aquesta obra al Festival Grec d'enguany i ara la tornen a programar a la Sala Muntaner, i aprofita per col·laborar amb l'ONG de Salvament marítim OPEN ARMS que,compta amb dues missions de rescat de persones refugiades, a la Mediterrània central i a Lesbos (Grècia).

PARADÍS PINTAT ens ofereix diverses lectures, tenim una realitat que no ens agrada, una rutina de la qual volem sortir, però quan decidim sortir intentant fer realitat un somni és quan ens trobem amb una realitat que tampoc no ens agrada i que volem canviar. Lluitem per canviar-la, confonem els papers, ho intentem, però finalment la realitat és tan dura que decidim tornar al nostre espai de confort, a la nostra realitat coneguda.

Un quadre amb quatre angelets pintats que canten amb els seus ulls mirant al cel, un d'aquests quadres que hem vist de vegades damunt d'un bufet a casa d'uns tiets o uns avis. Però, si observem atentament, veiem que un d'aquests angelets està molt avorrit, vol marxar, vol volar i ser un àngel de la guarda. No està fet per a la vida contemplativa, resar o cantar, vol fer coses, ser útil.

Finalment l'angelet surt del quadre i intenta volar per aconseguir el seu somni de ser un àngel de la guarda. Ella el confon amb un superheroi. Ella vol ser un superheroi, vol salvar a les persones en perill. Però ràpidament veurà que no pot volar, i aleshores s'adona que pot nedar i demana convertir-se en l'àngel de la guarda del mar.

I quan entra al mar és feliç. Aquest és un dels moments més poètics de l'espectacle i la seva interactuació amb els peixos, fins i tot amb un peix pallasso....als que veiem projectats ... un moment realment encisador. De cop els peixos desapareixen i ella no entén el que passa, pensa que juguen a fet i amagar, passa una barca, i de cop se n'adona que les persones que cauen de la barca i van al fons del mar ja no poden ser salvades, ella no pot salvar-les, i ..... són moltes, masses.

Una obra carregada amb un rerefons molt dur, la crisi de les migracions que veiem cada dia a la televisió sense fer res. Una obra on també critica la hipocresia d'un Déu que veient les desgracies des del cel prefereix mirar cap a una altra banda.

Si desitgeu llegir l'apunt original sencer, només heu de clicar AQUI

10/02/2017
Andreu Rami
Teatre Barcelona

Pallassades celestials

Pepa Plana és una pallassa entranyable, precisa, amb una mirada vivíssima i un aspecte innocent i somiador. A Paradís Pintat es converteix en un angelet que només desitja poder volar per aconseguir el seu somni: ser un àngel de la guarda que pugui salvar a tot el món. Però el món és un món menys perfecte i més hostil que el confortable Regne dels Cels.

Amb Paradís Pintat, la Pepa Plana ha aconseguit crear un espectacle divertit, que et fa passar una bona estona. Al llarg de poc més d'una hora veuràs alguns gags antològics que et faran pixar de riure... però no tot és innocència darrere d'aquest nasset vermell. L'artista carrega l'obra amb un rerefons duríssim, la crisi de les migracions, i en fa un tractament còmic sensible i respectuós. També es gasta una bona dosi de mala bava per criticar la hipocresia d'uns éssers celestials que veuen les desgràcies alienes i prefereixen mirar cap a una altra banda. Amb l'amenaça constant de l'espetec castigador del Senyor, la pallassa també viurà moments poètics i emocionants en enfrontar-se ella mateixa a les misèries de la vida.

Un espectacle del tot recomanable!

09/02/2017
Josep OS

Tot i que ja s’ha representat anteriorment no ho havia vist, i avui ho he fet a l’Auditori Can Palots. Amb una idea i guió de Ferruccio Cainero, la pallassa Pepa Plana ens porta aquest espectacle que ens parla d’un quadre, el Paradis pintat, on veiem a quatre angelets un d’ells Pepa que no se sent bé allà en pla contemplatiu i el que ella vol és ser útil i volar però com que no té ales decideix ser un angelet submarí i surt del quadre. Amb un domini perfecte d’expressió corporal es van succeint un entrellaçat de gags amb una enorme càrrega de tendresa que fa que no paris de riure però dóna un gir i ens enfronta a un fet malauradament molt real com és la migració. I ho fa amb la recreació del fons marí en una cortina transparent on veiem Pepa moure´s entre diferents espècies de peixos fins que comencen a baixar cossos d’immigrants que a la recerca d’una vida millor, han perdut la vida. No cal dir que aquesta escena té una càrrega emocional brutal que t´ entela els ulls. Déu li diu si vol tornar al Paradis pintat i torna al quadre. Si no l’heu vist i teniu oportunitat, és un imprescinbible això sí agredolç.

17/12/2017
Pau Rosell Simón

” PARADÍS PINTAT és d’aquells espectacles que mai s’obliden! ”
Sortir de la Sala Muntaner i preguntar-se: què fariem sense la meravellosa Pepa Plana i els seus profunds muntatges de clown?”.
El que s’aconsegueix en aquest espectacle és únic, el talent de la grandiosa pallassa aconsegueix fer-te petar de riure en una “comèdia” sobre les migracions, si si, heu llegit bé, sobre les migracions; i rebentar-te a llàgrima viva amb un final que et destrossa per dins i et deixa trencat a la butaca.
El que no cal ni analitzar és l’indiscutible talent de la Pepa Plana, salta a la vista, una enorme interpretació i un “text” magnífic que fa reflexionar, i molt.
Tractar temes dalt de l’escenari com es tracten aquí no es gens fàcil i ho podem disfrutar molt poc.
És un d’aquells muntatges que tothom necessitaria veure: PARADÍS PINTAT!
On s’amaga aquest paradís que tothom coneix pero ningú hi arriba…?
Moltes felicitats!!!!

21/09/2017

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Pepa Plana: “Porto 20 anys de nas i encara m’he de reivindicar”

La pallassa Pepa Plana porta, com diu ella, 20 anys de nas. Una trajectòria on ha hagut d’obrir-se camí i reivindicar-se constantment com a dona i com a pallassa. Pallassa […]

20 gener 2017

Pepa Plana: “Porto 20 anys de nas i encara m’he de reivindicar”

La pallassa Pepa Plana porta, com diu ella, 20 anys de nas. Una trajectòria on ha hagut d’obrir-se camí i reivindicar-se constantment com a dona i com a pallassa. Pallassa […]

5 juliol 2016