Paradise Lost (Lies Unopened beside me)

Sinopsi

Ben Duke, únic intèrpret, creador d’aquest espectacle i un dels fundadors de la companyia Lost Dog, es va formar en interpretació teatral a la Guildford School of Acting; en dansa, a la London Contemporary Dance School, i en literatura anglesa, a la Universitat de Newcastle. Aquí teniu, doncs, les tres potes que sostenen el seu treball artístic i, també, els elements principals que han donat origen a la versió del conegut poema èpic El paradís perdut, de John Milton, una producció que ara arriba al Grec Festival de Barcelona i que anticipa la versió de la mateixa obra que també ens presentarà en aquesta edició del Festival (tot i que en un muntatge força diferent) el director Andrés Lima.

Duke interpreta, poca broma, a Déu mateix, un ésser suprem que crea tot un món per pur avorriment i acaba veient com la seva obra se li escapa de les mans… El performer recrea, d’una manera extremament lliure, l’obra de Milton mitjançant les paraules, la música i el moviment, en un espectacle divertidíssim i d’una intel·ligència notable que ens presenta un Déu que és amant de Satanàs i uns àngels lluitadors que es passegen per la cuina del pis de disseny del Totpoderós. Escenes de la vida mateixa de l’intèrpret s’escolen en la representació, que ens parla de la Creació en majúscules, però que a la vegada fa referència a l’acte creatiu i sembla suggerir que tots som, d’alguna manera, déus maldestres de les nostres pròpies existències.

No és l’única revisió desacralitzadora d’un clàssic que ha creat Ben Duke amb Lost Dog. Entre la resta de creacions de la companyia, ens han presentat la seva visió d’uns Juliet & Romeo que no morien, sinó que s’escapaven a París i que el públic retrobava quan la flama de l’amor ja s’extingia; a més d’una perspectiva nova i sorprenent de l’obra de Dickens A Tale of Two Cities i, ja en forma de curtmetratge, In a Nutshell (2020, disponible a YouTube), un film que ha imaginat un futur terrorífic després de la pandèmia en el qual els teatres mai més no tornen a obrir les portes i esdevenen recintes buits la utilitat dels quals necessita ser explicada.