Sinopsi
Moeder, el segon lliurament de la trilogia que va començar amb Vader (Pare, 2014) i finalitzarà amb Kinderen (Fills, 2018), és una obra sobre la memòria que explora fins a quin punt el teixit de la vida és un mosaic o una xarxa que componem col·lectivament. Peeping Tom tracta el tema i la figura central (la memòria i la mare) d’aquest espectacle amb la mateixa mirada sensible i sarcàstica amb què aborda totes les seves produccions. Moeder és divertida i inquietant alhora. Pertorbadora però estranyament familiar: hi reconeixem la fascinació que ens produeix la sensació que el món ens sobrepassa, la mateixa mirada amb què observem, divertits, els nostres intents titubejants de fer encaixar aquest món en les nostres concepcions. No és estrany, doncs, que els intents dels intèrprets per construir la figura de la mare i els seus mons interiors en provoquin, alhora, la desconstrucció.
Gabriela Carrizo (Argentina) i Franck Chartier (França) van fundar Peeping Tom l’any 2000. El segell de la companyia és una estètica hiperrealista ancorada en un escenari concret. En les seves obres, els directors creen un univers inestable que desafia la lògica del temps i de l’espai: l’aïllament ens condueix a un món inconscient de malsons, pors i desitjos del qual els directors se serveixen hàbilment per mostrar la part fosca d’un personatge o d’una comunitat. En la seva exploració del llenguatge del moviment i la interpretació, res no és mai gratuït i la condició humana sempre hi és present com a font d’inspiració inesgotable. Mitjançant l’ús de tècniques d’edició cinematogràfica, aconsegueixen ampliar els límits de la trama, que sempre apareixen com un contorn més que no pas com un element perfectament definit. Han rebut molts premis de prestigi, com ara el Premi al Millor Espectacle de Dansa a França 2015 per Le Salon.
