
Pere Faura: "Striptease" + "bomberos con grandes mangueras"

Sinopsi
“Striptease” és un striptease al teatre i a la seva mirada. Un striptease, una performance i una conferència que compara de manera irònica i divertida el fet teatral amb l’art de despullar-se.
Què esperem veure quan anem al teatre? I quan anem a veure un striptease? I quan anem a veure una peça de teatre que es diu “striptease”?
“Striptease” parla d’aquestes expectatives, del mecanisme de generació del desig en totes dues convencions i de la relació de seducció entre performer i espectador, allà on la seva mirada es converteix finalment en la protagonista principal d’aquest striptease.
“bomberos con grandes mangueras”
En un intent de despullar els despullats, la peça re-visita l’imaginari pornogràfic com a pràctica coreogràfica. Amb estratègies que oscil.len entre la concreta re-contextualizació i la completa abstracció, un ballarí practica sol la dansa dual per excel·lència. Una masturbació sense soledad. Un striptease a l’arquitectura del plaer que el públic presencia en aquell espai entre ser espectador i ser voyeur, entre allò públic i allò privat, entre l’explícit y l’eròtic. Una reflexió nua, suada i bruta sobre la gimnàsia de l’excitació y la fisicalitat del desig.
Castellà
“Striptease” és un striptease al teatre i a la seva mirada. Un striptease, una performance i una conferència que compara de manera irònica i divertida el fet teatral amb l’art de despullar-se.
Què esperem veure quan anem al teatre? I quan anem a veure un striptease? I quan anem a veure una peça de teatre que es diu “striptease”?
“Striptease” parla d’aquestes expectatives, del mecanisme de generació del desig en totes dues convencions i de la relació de seducció entre performer i espectador, allà on la seva mirada es converteix finalment en la protagonista principal d’aquest striptease.
“bomberos con grandes mangueras”
En un intent de despullar els despullats, la peça re-visita l’imaginari pornogràfic com a pràctica coreogràfica. Amb estratègies que oscil.len entre la concreta re-contextualizació i la completa abstracció, un ballarí practica sol la dansa dual per excel·lència. Una masturbació sense soledad. Un striptease a l’arquitectura del plaer que el públic presencia en aquell espai entre ser espectador i ser voyeur, entre allò públic i allò privat, entre l’explícit y l’eròtic. Una reflexió nua, suada i bruta sobre la gimnàsia de l’excitació y la fisicalitat del desig.
- Autoria:
- Dramatúrgia:
Jeroen Fabius - Direcció tècnica:
Sergio Roca - Il·luminació:
Paul Schimmel
Pere Faura - Vídeo:
Pere Faura - Producció:
Frascati Theater, Amsterdam