Sinopsi

Personne és una nova peça de creació a partir del taller de l’últim curs d’interpretació en teatre físic de l’ESAD de l’Institut del Teatre, presentat el desembre de 2013 al Teatre Alegria de Terrassa sota el títol Si és que sóc jo i no sóc joPersonnés una peça delicada que no vol explicar la mateixa història que Beckett descriu en les seves novel·les, però que agafa les seves paraules, les integra en el cos i les transforma en dansa, moviment i teatre físic.

SINOPSI

Ell surt del seu cau i, davant la pregunta de qui és, decideix fer el que sempre ha fet: seguir existint ignorant-ho tot, inclosa la seva pròpia identitat. Darrere seu passen ombres que se li assemblen. Soles, de dues en dues, immòbils, amagant-se. Qui són aquells amb qui creua la seva mirada? S’assemblen, podrien ser coneguts, dobles els uns dels altres, o diferents manifestacions de la mateixa persona. També hi ha una dona, que podria ser la companya o la mare, que podria ser totes les dones.
Es troben en el mateix lloc però cada criatura recorre el seu propi camí i, com un esbart d’ocells, avancen junts com enduts pel vent. Circulen incansablement i es creuen, presoners de les paraules, animals engabiats.
El seu eco, un altre jo. És el final. Potser és el principi. Només cal seguir. Sí, seguirem.

Durada:
Sinopsi

Personne és una nova peça de creació a partir del taller de l’últim curs d’interpretació en teatre físic de l’ESAD de l’Institut del Teatre, presentat el desembre de 2013 al Teatre Alegria de Terrassa sota el títol Si és que sóc jo i no sóc joPersonnés una peça delicada que no vol explicar la mateixa història que Beckett descriu en les seves novel·les, però que agafa les seves paraules, les integra en el cos i les transforma en dansa, moviment i teatre físic.

SINOPSI

Ell surt del seu cau i, davant la pregunta de qui és, decideix fer el que sempre ha fet: seguir existint ignorant-ho tot, inclosa la seva pròpia identitat. Darrere seu passen ombres que se li assemblen. Soles, de dues en dues, immòbils, amagant-se. Qui són aquells amb qui creua la seva mirada? S’assemblen, podrien ser coneguts, dobles els uns dels altres, o diferents manifestacions de la mateixa persona. També hi ha una dona, que podria ser la companya o la mare, que podria ser totes les dones.
Es troben en el mateix lloc però cada criatura recorre el seu propi camí i, com un esbart d’ocells, avancen junts com enduts pel vent. Circulen incansablement i es creuen, presoners de les paraules, animals engabiats.
El seu eco, un altre jo. És el final. Potser és el principi. Només cal seguir. Sí, seguirem.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Enllaç copiat!