Peyu: iTime

Peyu arriba a la Barts amb el seu espectacle iTime, que s’allunya del que és un monòleg habitual per part d’un humorista. En Peyu s’allunya completament de tots els convencionalismes del stand up comedy.

iTime resulta ser un espectacle confeccionat amb una perfecció absoluta, un espectacle format per milers d’engranatges que amaguen un procés de producció molt complicar que funciona amb una sincronia absoluta. La multiplicitat d’escenes, de personatges, de veus, d’imatges... iTime és un espectacle format per una multiplicitat de veus sincronitzades a la perfecció.

Tota aquesta complexitat argumental i visual són clarament observables. El públic surt del show amb un sabor de boca d’haver assistit a un espectacle tremendament el·laborat, amb un treball impressionant al guió, als recursos visuals, als acústics, les veus en off...

Tot aquest treball no l’allunya d’una de les principals voluntats d’en Peyu: fer riure al públic. iTime es tracta d’un espectacle d’una complexitat brutal amb un guió molt elaborat, però no per aquesta seriositat aparent (una conferència de Time Corporation) es deixa de costat l’humor. En Peyu ens mostra el seu gran talent com a humoristat encarnant diversos personatges, accents, veus, etc. Que fan al públic esclatar a riure.

iTime és un... monòleg? Un show? Una obra de teatre? No ho sé del cert. No sé què és, però sé que encanta al públic gràcies a un treball brutal per part d’en Peyu i el seu equip. Tot funciona al voltant del temps, un temps que vola quan en Peyu puja a l’escenari.

Abans d'entrar al teatre em van dir que iTime és una delicatessen. Tenien raó! L'espectacle d'en Peyu ens presenta un show fantàstic i diferent.

iTime és el resultat d'un monologuista que no es conforma, d'un artista que vol anar més enllà tot aprofitant l'avinentesa per reivindicar l'ofici de fer riure, que el còmic de Muntanyola coneix molt bé i que porta anys cultivant. Una posada en escena impecable, un guió amb molts angles i un suport audiovisual brutal fan d'aquest iTime un espectacle que val molt la pena. És la prova que qualsevol gènere pot anar més enllà, fins i tot els monòlegs.

Gràcies Peyu, no deixis de fer el que fas!