PIM! PAM! PUM! Si hi ha grills hi ha esperança escrita i dirigida per Joaquín Daniel, és una joguina escènica que conté: comèdia, amor, drama, passió, ombres xineses, màgia, fantasia, western, epopeia, conte infantil i epifania secundada per grills i ovelles. L’espectcale planteja un viatge hilarant cap a la capacitat de l’ésser humà del pitjor i del millor. Amb Rafa Cruz i Gretel Stuyck.
Sinopsi
Què passa si per un moment cal desposseir-se de tot el confort i només entendre’s? Aquest és el punt de partida d’aquesta epifania dels grills.
Una parella, noi i noia, molt normals, es troben desposseïts de totes les seves comoditats. No sabem on ni quan succeeix, només sabem que estan fugint.
Aquesta fugida porta aquests dos antiherois a un viatge interior en el que el món de la parella i “el sentit de la vida” han desaparegut. L’excés de llum i la sobreinformació tàctil els ha deixat indefensos.
La companyia
La Màquina és teatre, escola i companyia; però també és un espai de compromís amb la reflexió del contemporani, la inclusió i el mestissatge. De aquí el nostre interès en crear ponts amb Catalunya, Iberoamèrica i Europa. LA FORÇA ESTÀ EN LA DIVERSITAT DE MIRADES. Com a companyia i teatre ens basem en la dramatúrgia contemporània. Ens agrada parlar del present i intuir el futur. Aquest és un projecte que tira del pulmó dels seus fundadors i del compromís dels professionals, ja que treballem en condicions molt precàries a nivell de pressupost.
Seguint aquesta premissa de compromís amb l’actual, en confabulació amb autors en actiu, generem dramatúrgies que parlen del present: la col·laboració amb Marc Rosich en Les nits de Salustiana, Joaquín Daniel en la nostra trilogia, o de Ricard Ruiz Garzón, en el cas de Hay que tirar las vacas por el barranco, espectacle sobre l’esquizofrènia que va visitar els festivals de: Santiago a Mil i Temporada Alta Buenos Aires. Per això insistim en aquesta proposta creada per als instruments de dos actors que porten més de 20 anys de trajectòria i que promet no deixar indiferent l’espectador.
Català
Què passa si per un moment cal desposseir-se de tot el confort i només entendre’s? Aquest és el punt de partida d’aquesta epifania dels grills.
Una parella, noi i noia, molt normals, es troben desposseïts de totes les seves comoditats. No sabem on ni quan succeeix, només sabem que estan fugint.
Aquesta fugida porta aquests dos antiherois a un viatge interior en el que el món de la parella i “el sentit de la vida” han desaparegut. L’excés de llum i la sobreinformació tàctil els ha deixat indefensos.
La Màquina és teatre, escola i companyia; però també és un espai de compromís amb la reflexió del contemporani, la inclusió i el mestissatge. De aquí el nostre interès en crear ponts amb Catalunya, Iberoamèrica i Europa. LA FORÇA ESTÀ EN LA DIVERSITAT DE MIRADES. Com a companyia i teatre ens basem en la dramatúrgia contemporània. Ens agrada parlar del present i intuir el futur. Aquest és un projecte que tira del pulmó dels seus fundadors i del compromís dels professionals, ja que treballem en condicions molt precàries a nivell de pressupost.
Seguint aquesta premissa de compromís amb l’actual, en confabulació amb autors en actiu, generem dramatúrgies que parlen del present: la col·laboració amb Marc Rosich en Les nits de Salustiana, Joaquín Daniel en la nostra trilogia, o de Ricard Ruiz Garzón, en el cas de Hay que tirar las vacas por el barranco, espectacle sobre l’esquizofrènia que va visitar els festivals de: Santiago a Mil i Temporada Alta Buenos Aires. Per això insistim en aquesta proposta creada per als instruments de dos actors que porten més de 20 anys de trajectòria i que promet no deixar indiferent l’espectador.
- Companyia:
- Direcció:
- Dramatúrgia:
Joaquin Daniel - Ajudantia de direcció:
Aitor Aguirre - Escenografia:
La Màquina - Il·luminació:
Mingo Albir - Vestuari:
La Màquina - Música original:
Aníbal Martínez - Disseny gràfic:
Hector Mazzari - Fotografia:
Eugenio Vizuete - Vídeo:
Juan Carlos López