Plou a cobert

“Si jo tingues 20 anys…” és una frase que es diu per recordar tot allò que no es va fer o s’hauria volgut fer quan es tenia la llibertat i la lleugeresa de tenir, ni més ni menys, que entre uns 18 i 25 anys. Però què suposa tenir-ne 20? Què significa que han de fer els joves, ja passats de l’edat de litigi i explosió hormonal, amb la seva vida? I sobretot, preguntem-nos si no és una imposició, una pressió i una condemna dir a un jove que faci tot allò que “jo faria si tingués 20 anys…”.

Plou a cobert és una peça dinàmica escrita, dirigida i interpretada per 6 joves amb la necessitat d’indagar i investigar el significat real de la seva època vital..

Quatre noies viuen el present pensant sempre en el futur, actuant per aquest futur estudien, treballen i es qüestionen. No tenen respostes a res, però tenen ganes de tot. Són quatre veus però també en són una; una veu que es desperta de mica en mica per endinsar-nos en els sentiments profunds, en allò que normalment no es diu o que no se li saben posar paraules.

 

Elles parlaran, parlaran molt. Parlaran els personatges i les actrius. Una metralla de text ple d’incerteses i preguntes. Un no parar d’una veu que té moltes ganes de parlar i ser escoltada.