Poka Yoke és un espectacle que ens parla sobre la responsabilitat i la culpa, i sobre els sistemes de protecció emocional contra el dolor i la inseguretat.
Sinopsi
Poka yoke és un terme japonès que tradueix com “a prova d’errors”. Dins dels sistemes de producció industrial és usat per a referir-se a qualsevol dispositiu que serveixi per a evitar errors, tant de manufactura com de maneig. Un endoll USB és dispositiu poka yoke, ja que el propi disseny de l’endoll impedeix connectar-lo a l’inrevés.
Evitar els errors, protegir-nos, això mateix fem les persones amb les nostres emocions. Alcem murs i construïm sistemes de protecció personals per a allunyar-nos del dolor i romandre en un lloc segur.
Poka yoke tracta de la responsabilitat i de la culpa en el context d’una fàbrica de cotxes. Dues treballadores, una operària i una enginyera, mantenen un “tête à tête” sobre el poder, el deure i la justícia. Una crisi a la fàbrica serà el detonant perquè ambdues trobin els seus punts de connexió o totes les seves diferències.
Castellà
Poka yoke és un terme japonès que tradueix com “a prova d’errors”. Dins dels sistemes de producció industrial és usat per a referir-se a qualsevol dispositiu que serveixi per a evitar errors, tant de manufactura com de maneig. Un endoll USB és dispositiu poka yoke, ja que el propi disseny de l’endoll impedeix connectar-lo a l’inrevés.
Evitar els errors, protegir-nos, això mateix fem les persones amb les nostres emocions. Alcem murs i construïm sistemes de protecció personals per a allunyar-nos del dolor i romandre en un lloc segur.
Poka yoke tracta de la responsabilitat i de la culpa en el context d’una fàbrica de cotxes. Dues treballadores, una operària i una enginyera, mantenen un “tête à tête” sobre el poder, el deure i la justícia. Una crisi a la fàbrica serà el detonant perquè ambdues trobin els seus punts de connexió o totes les seves diferències.
- Companyia:
Poka Yoke Teatro - Direcció:
Silvana Pérez Meix - Dramatúrgia:
Silvana Pérez Meix - Escenografia:
Poka Yoke Teatro - Il·luminació:
Alberto Manzano - So:
Enrico Mariottino - Audiovisuals:
Gemma Gutiérrez
Brian Millanes - Disseny gràfic:
Núria Grifell - Fotografia:
Eva Margalef