Prefiero que seamos amigos - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Sinopsi

Lolita Flores i Luis Mottola protagonitzen Prefiero que seamos amigos, una comèdia del francès Laurent Ruquier dirigida per Tamzin Townsend.

SINOPSI

Prefiero que seamos amigos... Qui no ha sentit en algun moment de la seva vida aquesta terrible frase? Una sentència que condemna qualsevol expectativa cap a la persona estimada, que et destrueix la il·lusió de ser objecte de desig, de passió, de formar una parella, de ser la mitja taronja del teu amor. El ‘happy ending’ de la teva història s’esvaeix i el teu amant desitjat es converteix en amic…

En aquesta entranyable comèdia francesa veiem dos amics, tan propers i tan còmodes en la companyia de l’altre, que quan un vol canviar les regles de l’amistat, l’altre està totalment encegat i és incapaç de veure-hi més enllà. Aquí està servida la comèdia. Un busca alguna cosa més passional que el sofà, la peli i una pizza en companyia del seu amic xerrant i intercanviant històries de conquestes.Regnen les frustracions i les paraules estan plenes de sentiments no compresos, i les insinuacions i missatges subtils no són captats. L’obra també planteja un altre tema universal al món femení: l’abrupte canvi d’estatus quan passes d’una certa edat. La sensació de ser sobtadament invisible per al sexe contrari.Com diu l’antiga cançó anglesa: “No one loves a Fairy when she’s forty” (Ningú vol una fada quan té quaranta anys).

La lluita interna de la dona segura de si mateixa, feta i dreta, amb tota una vida a l’esquena, independent i satisfeta amb si mateixa, que s’enfronta a la terrible inseguretat i la por de no ser mai més desitjada ni joiosa en el terreny de l’amor. Estàs caducada. ‘Se t’ha passat l’arròs!’ Cal actuar ja o acceptar el teu destí de ‘mai més’.Aquesta comèdia d’aroma fresc i àgil ens porta a través d’un viatge divertit amb girs inesperats, converses esquitxades d’ironia, frustracions i desig sexual no correspost. Veiem els nostres dos protagonistes ballar un tango, però ni amb la mateixa cançó ni amb el mateix pas.

Les relacions i la recerca de l’amor mai són fàcils i aquí gaudim de l’odissea que és per Claudia i Valentí aprendre a estimar-se.Amb Lolita i Luis garantim una nit plena de flors, desitjos, rialles i somriures.

Tamzin Townsend

Durada:
90 minuts

Idioma:
Castellà

Sinopsi

Lolita Flores i Luis Mottola protagonitzen Prefiero que seamos amigos, una comèdia del francès Laurent Ruquier dirigida per Tamzin Townsend.

SINOPSI

Tamzin Townsend

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 5

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Molt més que una comèdia romàntica

Lolita Flores torna a l'escenari del Teatre Goya, on la vam poder veure a LA PLAZA DEL DIAMANTE l'abril del 2015, donant vida a Claudia, una florista que amb més de cinquanta anys s'ha enamorat del seu amic, en Valentín, paper interpretat per l'actor d'origen argentí Luis Mottola.

PREFIERO QUE SEAMOS AMIGOS és una comèdia romàntica, blanca, escrita per Laurent Ruquier i dirigida per Tamzin Townsend. Un text que tracta sobre les relacions de parella i d’amistat, que suposa una aposta per les segones oportunitats que regala la vida.

L'obra planteja també la sensació que tenen moltes dones de tornar-se invisibles pels homes en assolir una determinada edat. La lluita d'una dona, amb una vida a l'esquena, segura de si mateixa, que de cop i volta, se sent insegura en el terreny de l'amor. La por a estimar i no ser corresposta.

Però per sort l'argument té diverses capes, més enllà de la comèdia romàntica i entra en camins inconfessables que no s'expliquen ni entre amics, i molt menys en una ressenya d'opinió teatral; girs argumentals interessants, que no es poden explicar, perquè seria fer espòiler i arruïnaríem algunes sorpreses que posseeix la proposta.

Lolita ens ha semblat senzillament fantàstica, en un paper que sembla fet a la seva mida i que interpreta amb molta ironia i en algun moment fins i tot cantant. La seva gran capacitat d'improvisació i una enorme simpatia se'ns ha ficat a la butxaca des de la primera escena. Divertida i amb una estudiada gestualitat fa un personatge d'una enorme sensualitat i innocència al mateix temps.

Mottola molt correcte en la seva interpretació, segueix en tot moment la “força” de la seva companya. Formen una parella on la química entre tots dos es evident.

La comèdia ens ha semblat molt fresca, malgrat que, hi ha moments argumentals molt previsibles. Dotada de gran agilitat, amb girs inesperats i unes converses molt iròniques.

Una acurada posada en escena amb unes interpretacions molt encertades ens han fet passar una bona estona.... hem rigut i ens ha arribat a emocionar en algun moment. No esperàvem més i és per això que ens ha agradat molt més del que esperàvem.

Si voleu veure la ressenya original, només heu de clicar en aquest ENLLAÇ

30/12/2017
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Repeticions que acaben per estancar

Anar al teatre per veure obres amables i que et facin passar la estona sense grans pretensions és una cosa que de vegades convé fer per desconnectar. Quan vaig anar a veure aquesta obra, pensava que em trovaria amb aquesta situació, però malauradament, tot i ser aquest tipus de teatre, no vaig aconseguir connectar en absolut. Tot i això, cal dir que el punt de partida de l'obra resulta interessant per a aquest tipus de comèdies, sent el d'una dona enamorada del seu millor amic que no li ha dit res en cinc anys, però el gran problema de l'obra és que s'estanca aquí i li costa tirar endavant. En aquest sentit, l'obra repeteix constantment la mateixa situació, només avançant en un parell de punts de gir rere els qual es torna a estancar una vegada s'han produït. A més, els personatges esdeven completament plans i superficials, salvant-los d'alguna forma l'actuació de Lolita Flores, la qual aconsegueix que l'obra no sigui del tot un desastre gràcies a la seva força i bon fer. Així, tot i que l'espectacle no resulta avorrit i es deixa veure, potser pel dinamisme aportat des de la direcció, aquest acaba resultant poc graciós i repetitiu.

09/12/2017
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Antics recursos

La comèdia romàntica és un gènere molt influït pel món cinematogràfic però, no obstant això, pot tenir molt bons resultats si se sap jugar bé amb els seus mecanismes. No és el cas, malauradament, de Prefiero que seamos amigos que neix d’un punt de partida tòpic (però funcional) per, després, no saber què fer-ne amb ell. La idea d’una dona enamorada del seu millor amic està molt gastada tot i que pot ser efectiva si es fa servir per generar gags originals, frescos o amb personalitat pròpia. Per desgràcia, el text del francès Laurent Ruquier porta la història cap a un lloc estrany i totalment irrellevant pel conflicte central per, finalment, resoldre-ho tot de forma precipitada i gratuïta. Potser per aquest motiu, la directora Tamzin Townsend exagera les situacions per crear comicitats una mica forçades. I és que Lolita és molt bona actriu, com ha demostrat altres vegades, però no és Lina Morgan... i, encara que ho fos, tampoc el públic actual reacciona igual als recursos humorístics de fa unes dècades. L’únic realment ressenyable de tot plegat és la química dels seus intèrprets. Veure com els dos gaudeixen de la funció i es diverteixen es contagia, en part, a l’espectador i, gràcies a això, resisteix una mica millor un conjunt fallit, desaprofitat i excessivament llarg.

02/12/2017
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Una comicitat equivocada

Hi ha molts estils de comèdia i molts recursos diferents per fer riure al públic, però sempre he pensat que quan els actors (els actors, no els personatges) es posen a riure en escena per buscar la complicitat dels espectadors vol dir que alguna cosa no funciona... Sobretot si el recurs és postís i buscat, com sembla que passa en aquest muntatge de Prefiero que seamos amigos, obra de l'humorista francès Laurent Ruquier. Una obra que no dissimula el seu feble punt de partida ni la seva erràtica evolució, però que segurament funcionaria si s'hagués pres més seriosament i no com una antiga revista de Lina Morgan, on sí estaven permesos i acceptats determinats recursos que aquí grinyolen.

No es pot negar que Lolita té un carisma a proba de bombes i que la química amb Luis Mottola funciona a estones, però la direcció de Tamzin Townsend sembla inexistent. Els actors van donant tombs per culpa d'un text que no ajuda i també per unes indicacions que obeeixen més a potenciar la fama de l'actriu que a construir una història. Només així es poden entendre les incursions musicals, que s'agraeixen però que no aporten res en absolut. En definitiva, una obra que satisfarà als fans incondicionals de l'artista però que decebrà a aquells que van gaudir amb la Colometa que l'actriu va defensar tant bé en el mateix escenari del Teatre Goya.

03/12/2017
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Tenía muy buen sabor de boca después de ver a Lolita interpretando a la Colometa en este mismo Teatro Goya. Así que cuando vi que volvía para hacer esta vez Comedia le di una oportunidad.
La obra no está mal, pero es lo que yo llamo: teatro para llevar a mi madre. A ella le habría encantado y se hubiera reído hasta mearse en las bragas.
Pero a mí a veces me ha dado un poco de vergüenza ajena algunas de las situaciones de la obra. Demasiado exageradas y simples.
De todas formas disfrutaréis si vais con la mente abierta para reír con Lolita y sus problemas con el amor.
Conseguirá llevarse al bote a su mejor amigo del que lleva 5 años enamorada?

30/11/2017

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Lolita: “Cada persona és única i cada personatge també”

Al Teatro Español de Madrid hi ha unes sales desconegudes per la gran majoria del públic. Podràs entreveure-les des de la Plaça Santa Anna, al primer pis. Darrere d’aquells finestrals […]

18 juny 2024