Sinopsi
La faula en què s’inspira lliurement la peça és la poesia inscrita en les làmines d’or órfiques i el llenguatge amb el que dissecciona la comunicació dels vius amb els morts per allunyar-los del record i apropar-los a l’oblit. De fet, més enllà de la tradició mítica de la qual és protagonista, Dionís és l’essència del buit, l’exhibició del no-res, el passatge d’un estat a un altre i d’un instant a un altre del qual la simple presència ja evoca la mort, la revolta, la festa i la insurrecció, en altres paraules, la suspensió del temps històric. La posada en escena preveu l’acollida del públic a dos bàndols mentre que l’actor, provisori, precari, condicionat i fràgil per excés, suspèn per via del sacrifici el lèxic de la memòria i la fletxa negra del temps.
