El teatre sempre ha tingut relació amb el culte als morts i amb la figura del revenant: el tornat o la tornada, renascuts en escena; els i les que poden articular la seva història post mortem. Primera sangre invoca una nena segrestada i assassinada als noranta, el cas de la qual va ser sobresegut sense que es trobés el culpable.
Sinopsi
Absent i present (els morts no respecten el descans), la Laura interpel·la les veïnes de la seva edat, el comissari encarregat del cas i un educador: Eduquem en la por?, la por evita el perill o evita la vida? És la cultura de la violació una societat secreta a la llum del dia, com diu l’antropòloga i activista Rita Laura Segato? Amb quines estructures de l’abús convivim avui dia? Com viuran els homes el canvi de paradigma que s’acosta?
A mig camí entre el memorial i el document, el thriller i el conte de fantasmes, l’autoficció guardonada amb el XXXI Premi SGAE de Teatre Jardiel Poncela obliga a la reflexió sobre els abusos sobre la infància que s’escriuen al cos de les dones. Amb lirisme (la poesia com a clau) i rotunditat, Primera sangre ens convida a recuperar la memòria de les que ja no hi són per multiplicar la nostra existència.
