Projecte Ingenu: El dia que va morir l'últim panda

Sigueu benvinguts i benvingudes al museu. Passegeu-vos lliurement per l’espai si voleu conèixer com seran els pròxims mil anys d’existència humana. Potser no serem a temps de viure aquest futur, però sí de veure’l… i d’escoltar-lo mitjançant els auriculars sense fils que ens facilitaran i que ens serviran de guia sonora durant tota la representació. En aquest muntatge, a cavall entre el teatre i la instal·lació escènica, coneixereu un futur distòpic en el qual el món està altament digitalitzat i immers en una evolució tecnològica que no deixa d’avançar. Us parlaran d’assumptes com la selecció genètica, el transhumanisme, la intel·ligència artificial, l’ecofeixisme… En aquests temps en què ja no se sap on és el límit del que és humà i el que no, els pandes s’extingiran definitivament. O potser no, perquè uns científics miren de recrear l’espècie genèticament. Potser ben aviat ho faran també amb els éssers humans, perquè s’ha descobert la manera d’incubar un embrió fora del ventre matern. Ens farà avançar aquest ús de la ciència i la tecnologia, com afirmen alguns científics, en el camí de la humanització? O potser és el retorn al món natural el que ens fa realment humans?

Us fareu aquestes preguntes veient un muntatge teatral que forma part de l’anomenada Trilogia del No-Temps, un conjunt de propostes escèniques ambientades en futurs distòpics. Projecte Ingenu continua, així, parlant-nos del temps, un element bàsic en els seus espectacles i que, ara, es converteix en eix d’un conjunt de tres muntatges. La distopia permet a creadors i creadores parlar-nos sobre la nostra societat i els seus vicis i defectes des d’una perspectiva distanciadora. Aquesta trilogia marcarà els projectes futurs d’un col·lectiu escènic que ja ha havia agrupat obres anteriors en la Trilogia Shakespeare (Hamlet, Romeu i Julieta, Vaig ser Pròsper) i la Tetralogia de la Insatisfacció (Top Girls, Yerma, inFaust, La dona pantera) . Des que va néixer l’any 2014, la companyia crea atmosferes escèniques utilitzant el cos, el cant i la tecnologia. Ho hem vist al Festival de Barcelona en muntatges com La ruta de la palta (Grec 2022), que explorava la història compartida entre Catalunya i Xile.