Vaig ser Pròsper o Recordant la Tempesta

Basado en la tormenta de William Shakespeare, nos llega Vaig ser pròsper. Próspero, así percibimos el pasado del protagonista de esta obra coral. Quizá porque cuando llega la senectud, la memoria es la única reliquia que queda de la riqueza de antaño.

Aunque los hechos -todos lo sabemos- no son nunca como recordamos, sino como creemos recordar. Y en esta obra, no se nos evocan con la narrativa intelectual -ordenando, clasificando y exponiendo de forma lineal- sinó a través de aquellas sensaciones que gallitan el pasado. Y así, partiendo de una danza hipnótica que nos muestra la decrepitud de un anciano, un gesto cariñoso nos transporta al día de una boda y el resonar de canciones infantiles, a la niñez de la hija ya convertida en mujer.

Vaig ser pròsper es una obra sin palabras, pero no muda. A través de la dirección de Marc Chornet  exquisitamente cuidada (un mocho empapado que se alza a la altura exacta; el andar senil torpe pero preciso; una tormenta sincronizada con en el auge de la decadencia; la luz que se apaga al unísono que la vida) se logra crear la más expresiva y onírica de las atmósferas.

Vaig ser pròsper es una delicia sensorial que da peso, dignidad y memoria a los ancianos que tan rápidamente amortizamos. Por si no ha quedado claro: una pequeña joya, vamos.

Aquesta obra serveix com a punt de partida a Projecte Ingenu per fer una exploració de la naturalesa de la senectut humana. Com ens van comentar a la roda de premsa, després de “HAMLET” i “ROMEU i JULIETA”, la companyia tanca, amb aquesta proposta, una trilogia shakespeariana endinsant-se de ple en un teatre físic, poètic, a voltes abstracte, a voltes terrenal.

Una proposta on la coralitat, la cançó, l’escenografia mutant i la vivència ritual conjunta amb l’espectador formen part del llenguatge escènic. Una posada en escena propera al teatre-dansa.

En aquesta proposta dirigida i adaptada per Marc Chornet el vell Pròsper, interpretat pel ballarí i coreògraf Víctor Rodrigo, viu en solitud, anys després d’haver retornat a Milà, intentant recordar allò que un dia fou la seva vida. Una mirada subjectiva cap a la pròpia identitat i el seu passat en el moment vital en què els records comencen a ser incoherents i la persona s’adona que comença a perdre les seves capacitats.

L'obra busca esbrinar la forma que tenen els records mitjançant els somnis, que poden tenir textura, olor, sensacions .... amb una nova forma de fer teatre, la companyia arrisca amb un Shakespeare sense paraules i una posada en escena absolutament fascinant.

Presentat a dues bandes (nosaltres hem estat a la grada B) mostra una escenografia que permet visualitzar el pis on viu Pròsper amb les diferents habitacions. L'encertadíssim disseny d'espai i il·luminació és obra de Laura Clos.

La música original i els arranjaments són obra de Neus Pàmies que ens ha meravellat pel seu treball actoral i la seva extraordinària veu. En general, tota la música és excel·lent i les interpretacions corals d'una gran qualitat i bellesa.

El moviment coreogràfic de la mà de Víctor  Rodrigo és absolutament hipnòtic des de la primera escena, una coreografia on tot està pensat al mil·límetre.

VAIG SER PRÒSPER o RECORDANT LA TEMPESTA, és poesia feta teatre, que ens ha captivat per la seva magnífica posada en escena i per les excel·lents interpretacions de Toni Guillemat, Cristina López, Neus Pàmies, Víctor Rodrigo, Martí Salvat, Roser Tàpias i Xavier Torra.

Una proposta que ens ha fascinat i que recomanem sense dubtar-ho.

Per veure la nostra ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

Si heu d’anar a veure “Vaig ser pròsper o recordant la tempesta” creient que veureu una adaptació o revisió del text de “La Tempesta “ de Shakespeare ( tot i que hi ha algunes referències de l’obra) ,esteu molt equivocats i possiblement en sortiu del tot decebuts;  però si aneu sense cap idea preconcebuda sobre el que veureu, estareu davant d’una proposta realment extraordinària, en la que ressalten tots els aspectes d’una obra per qualificar-la d’imprescindible, com la interpretació, el moviment, la llum, l’escenografia, les veus i la dansa.

“Vaig ser pròsper...”  és una barreja de teatre físic, poètic, abstracte, oníric i màgic que ens fa viatjar del present al passat mitjançant els records de la memòria d’un home vell i solitari que va ser pròsper en el seu passat.

Cal ressaltar la magnífica feina que fan tots els actors tan a nivell de moviment com de veu; i per descomptat la més sincera felicitació per l’acurada direcció de Marc Chornet  per aconseguir que tot plegat rutlli com un rellotge suís.

He trobat molt interessant i original que s’hagi triat el moviment en substitució de la paraula, però en contra no he trobat gens encertada la posada en escena, ja que els espectadors, depenent de la grada on estaven situats podien gaudir més o menys de les interpretacions.

Malgrat que no és un espectacle fàcil d’entendre de bon començament, el resultat final és del tot revelador.

***/****

La Tempesta és un dels textos més fascinants del dramaturg anglès. Ha estat sempre una obra inclassificable, en la que la màgia i la fantasia fan acte d'aparició i doten al conjunt d'un aire quasi mitològic. És un text amb grans parlaments i meravellosos personatges (Pròsper, Ariel, Miranda, Calibà...), que costarà trobar en aquesta particular versió de la companyia Projecte Ingenu. De fet, aquesta nova creació pren l'obra de Shakespeare només com a pretext per posar imatges al passat i a la memòria perduda del vell Pròsper. Però, de fet, podria ser el Duc de Milà o qualsevol altra personatge que, arribat a la vellesa, s'adona de les capacitats que va perdent i s'aferra als records com a únic salvavides.

El projecte que ha dirigit Marc Chornet es basa en el teatre físic i pràcticament no utilitza la paraula, però sí la música, les cançons i fins i tot la dansa. El més fascinant de tot és el magnífic treball de posada en escena, gràcies a la perfecta unió d'escenografia, il·luminació i moviment escènic. Tot plegat aconsegueix una estètica fascinant que ens endinsa en el món oníric des del primer minut -l'escena d'inici amb les espelmes aconsegueix un efecte brillant- i que va acompanyant-nos fins a un final on pràcticament tot desapareix davant dels nostres ulls. Tot, menys el vell Pròsper dins de la seva banyera, com un nàufrag que s'ha salvat del naufragi... El naufragi, evidentment, de la seva llarga i  devastada existència.

Després d’uns anys i diversos muntatges, Projecte Ingenu ha demostrat que és molt més que una companyia de teatre. La seva filosofia de treball està més vinculada amb el laboratori de creació, l’experimentació actoral i la investigació teatral sobre textos clàssics que no pas a la producció d’espectacles de forma convencional. Això els ha portat a estrenar propostes certament interessants com la seva versió de Romeu i Julieta o un Hamlet en col·laboració amb Atrium Produccions que, no obstant la seva qualitat, tenien tics de taller d’escola d’interpretació. Si amb Yerma van fer un pas endavant a l’hora de professionalitzar la seva personalitat escènica, ja podem dir obertament que, amb Vaig ser Prosper, han trobat la fórmula on el seu univers artístic llueix de la manera més efectiva.

Sota la direcció, com és habitual, de Marc Chornet, el grup fa una aposta arriscada i original despullant de paraules el text de Shakespeare per construir amb la seva essència una preciosa al·legoria sobre els records i la pèrdua de la memòria. La peça és una sofisticada deconstrucció de La tempesta on, finalment, els punts forts de tot l’equip (les coreografies gestuals, les cançons i l’expressió corporal) prenen el protagonisme que es mereixen. Minimalista, delicada i encisadora, l’obra és molt més poètica que narrativa i això comporta que, en el transcurs del seu seguit d’escenes, alguns moments captin millor l’atenció que d’altres. També pot resultar confusa per a molts espectadors o, fins i tot, un pèl reiterativa. Però el cas és que la tècnica dels seus intèrprets és impecable, així com el bon gust pels detalls i el seu magnífic disseny sonor. Tot això genera un magnetisme pel qual és fàcil deixar-se portar i que, finalment, acaba guanyant la partida gràcies a la seva atmosfera.

Vaig ser Pròsper comet l’atreviment de fer servir Shakespeare com a pretext per explicar-nos una altra cosa, destil·lant el seu esperit en una nova i suggerent maquinària visual. El valor d’aquesta suggerent iniciativa esperem que marqui un abans i un després en la trajectòria d’aquesta cada vegada més prometedora companyia.

Ho reconec, no sóc un gran entès de Shakespeare ni conec tota la seva obra al detall però sempre que he vist algun text a la cartellera vaig .... i sempre ho gaudeixo. En aquest cas vaig cometre un petit error i és que anava a veure l'obra sense més coneixement que aquest: és una adaptació d'un text d'aquest autor britànic, 'La tempesta', i està interpretat per una companyia que em té enamorat, a els Projecte ingenu ( 'Hamlet' a la Sala Atrium i Yerma al Teatre Akademia).

La veritat és que la primera recomanació que us faig com a espectador és que, si no coneixeu la història, millor llegir l'argument de la història. Jo no ho vaig fer i, tot i que no em penedeixo, sí vaig tenir algunes dificultats per desentranyar el fil argumental. Em va impactar que fos una obra sense diàlegs formals però això no va suposar cap impediment per poder gaudir del gran treball que ha fet la companyia dirigida per Marc Chornet: una brillant metàfora sobre la pèrdua de la memòria i els records. Estem davant d'una aposta arriscada i un gran repte: despullar les paraules de Shakespeare i porta-les a la mínima expressió. I l'experiència serà bona si segueixes la meva segona recomanació: deixar-se portar i gaudir de veure tot el treball coreogràfic que fan els actors, tots ells perfectament coordinats sincronitzats en un moviment hipnòtic que et transportarà per les escenes, gaudir del gran treball de contenció dramatúrgia i verbal, de la poètica visual, dels detalls o de la magnífica atmosfera sonora que han aconseguit recrear.

No és una obra digerible pel gran públic, però el meu reconeixement pel risc, per l'aposta i pel delicat treball i exquisit resultat.