Purificats - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions

Purificats (Cleansed) és la tercera obra de la desapareguda i famosa dramaturga anglesa Sarah Kane estrenada el 1998 a la Royal Court Theatre Downstairs de Londres.

Sinopsi

Tinker regenta una institució on castiga cruelment tot els actes d’amor i on converteix aquells que expressen i fan allò que senten en pacients (malalts), tot deshumanitzant-los. Tot plegat a favor del Sistema, la normativitat i el poder com a mecanismes per al bon funcionament social. Enmig de tanta repressió dos germans bessons, una parella homosexual, un jove esquizofrènic i una dona en un peepshow encarnen diferents formes d’estimar tot generant una experiència on l’Amor pot sobreviure fins i tot les situacions més extremes i salvatges.

Purificats de Sarah Kane reivindica l’Amor i empra la violència com a metàfora per tal que aquest Amor sigui nuclear. S’erigeix com una proposta especialment contemporània: perquè desafia els totalitarismes i la violència sistemàtica d’aquesta nostra societat neoliberal i perquè reivindica la identitat i l’amor des d’una perspectiva de gènere i LGTBI molt radicals. En un moment on sembla que revisqui una moral perillosament reaccionària, la proposta de La Cremosa reivindica l’amor, els cossos i l’estimar-se per preguntar-nos com pot ser que ens estranyi més aquest amor que no pas la violència.

Durada:
90 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 4

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

FASCINAT

Purificats (Cleansed) és la tercera obra de la desapareguda i famosa dramaturga anglesa Sarah Kane.Vaig poder gaudir de valent amb "Psicosis a les 4.48" i fa poc una nova versió al Festival Lola.

Enmig de tanta repressió dos germans bessons, una parella homosexual, un jove esquizofrènic i una dona en un peepshow encarnen diferents formes d'estimar en un centre.

La proposta de La Cremosa reivindica l'amor i no tenen cap problema per ensenyar els cossos i deixar a l'espectador en estat de xoc en alguns moments. Podem veure la violència més extrema en el paper del metge i la forma de cuidar els malalts mentals que estan sotmesos a l'hospital. Em sembla que és el personatge que més força té i més m'ha agradat. S'ha de dir que aquest muntatge és pertorbador, no ha deixat indiferent als espectadors assistents.

Denúncia la violència dels psiquiatres i el dolor dels malalts mentals per les vexacions que son sotmesos a l'hospital No et deixa indiferent,muntatge pertorbador i violent. Sara.Kane és un món apart

Possiblement és una obra difícil de recomanar, però que jo he pogut entrar sense cap mena de problema. FASCINAT és la millor definició que tinc. Els joves actors ho han donat tot en aquest muntatge, i segurament podria quedar-se en res si no fos per l'energia i passió que transmeten.

Podeu veure la meva opinió a l'enllaç

11/02/2024 - Teatre Tantarantana
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

L’amor segons Sarah Kane

Sarah Kane, la talentosa i turmentada autora britànica que es va treure la vida poc després de complir 28 anys, va escriure Purificats inspirada per una controvertida frase de Roland Barthes: “Estar enamorat és com estar a Auschwitz”. De fet, l’obra ens parla de l’amor en situacions límit, del desafiament dels enamorats a un règim que intenta censurar qualsevol tipus de sentiment. Dos germans incestuosos, una parella gay i un noi pertorbat són els personatges sobre els que s’infringeix el càstig, les limitacions i la violència més extrema. Completen el repartiment un fals doctor, que domina la situació a base de totalitarisme, i una ballarina de peep-show per la que està absolutament obsessionat.

Kane fa de la violència la seva gran metàfora i elabora una de les obres més salvatges i esfereïdores de la seva escassa producció. La versió de La Cremosa, dirigida per Mia Parcerisa sobre una traducció de Jordi Prat i Coll, aposta per una posada en escena pràcticament buida i austera. El punt fort el creen els intèrprets, que amb els seus cossos i un moviment coreogràfic molt estudiat omplen l’escena i impacten amb moments d’horror... però també amb moments musicals força sorprenents.

Potser les repeticions i algun subratllat excessiu llastren una mica el conjunt, tot i que el més important d’aquest muntatge és que realment existeixi. I és que és molt difícil muntar una obra com aquesta, que ja en el moment de la seva estrena –allà pel 1998- es va considerar una peça molt difícil i pràcticament irrepresentable. Per tant, que una companyia jove i amb una producció modesta pugui tirar-ho endavant ja és tot un èxit.

10/02/2024 - Teatre Tantarantana
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Amor caòtic

L’amor és el motor del món, és el sentiment i l’emoció que més pot empènyer a algú a fer els actes més bondadosos i els més sinistres. En nom de l’amor es poden fer coses increïbles, però també pot ser l’excusa utilitzada per fer barbaritats.

Tinker és un fals doctor que aprofita la seva posició en una institució sanitària per castigar tots els actes d’amor que realitzen les persones ingressades en el centre. Amb violència i sense cap remordiment actua mogut pel seu propi autoodi i mutila tot allò que pot formar part de l’enamorament.

Un text intens i ple d'impactes emocionals és la columna vertebral d’aquesta obra. Sarah Kane esbudella els sentiments més extrems entorn a l’amor, l’atracció i la sexualitat. El seu relat és potent, però al mateix temps és caòtic i sense un fil conductor clar que ajudi al públic per transitar per la narració. És aquesta dificultat d’enteniment la que deixa en part a l’espectadora aliena a la història que s’està explicant a l’escenari.

L'escenografia i el muntatge conformen un tot especial per a l'entrega de cada actor i actriu. Cada intervenció és punyent i experimenta amb els límits sensorials i emocionals. Una exposició continua a aquests extrems provoca que, al final, el públic quedi una mica saturat i es converteixi, en part, en insensible als estímuls que se li estan oferint.

La narració és intensa i sense la passió absoluta dels intèrprets es quedaria en un no res. El compromís de cadascun/a en deixar-se la pell en el seu paper traspassa fins al pati de butaques i implica al públic en cada confessió i desig que comparteix.

Es tracta d’una experiència que es viu des que s’entra al teatre i que deixa pòsit en la ment fins dies després, intentant desxifrar els matisos que es van descobrint amb el pas del temps.

10/02/2024 - Teatre Tantarantana
Josep OS

Ahir vaig fer cap al Teatre Tantarantana per veure aquesta obra de la britànica Sarah Kane amb dramatúrgia i direcció del solsoní Mia Parcerisa, que també fa d’actor (Rod). Un treball de la Companyia La Cremosa que ha volgut representar-la en commemoració dels 25 anys de la mort de S. Kane, per suïcidi quan tenia 28 anys. En la mateixa línia que les tres anteriors que he vist d´aquesta escriptora, Psicosis 4,48, Blasted i Crave, en aquesta ocasió l’acció se situa en un psiquiàtric on utilitzant l’amor com a fil conductor i a través de Tinker (Guillem Font) el metge director del centre, un individu fosc, cruel i nihilista que amb pràctiques esfereïdores prova fins a quin límit pot arribar la durabilitat de l’amor entre els interns, Grace una dona que vol transformar-se en el seu germà mort, Rod i Carl, una parella d’estudiants gais, un jove , una ballarina i d´altres. Mort, violació, mutilació, violència, homosexualitat, canibalisme, incest, tortura, redempció tot això sense tabús i amb escenes d’una duresa extrema verbal i física que et té atrapat a la butaca amb un cop de puny a l’estómac i sense respirar . Una posada en escena sòbria d’acord amb l’obra, amb música i veu en viu (Zúbel Arana) que s’agraeix perquè t’allibera per moments del que estàs veient i unes extraordinàries interpretacions tant a nivell individual com coral i en què els 5 actors i 2 actrius Bernat Albareda. Martí Aparici, Júlia Genís, Alba Latorre, Pau Oliver es deixen la pell per la dificultat que comporten els seus personatges amb les seves convulsions i crits esglaiadors de dolor. No és una obra per a majories però si s’està preparat sabent què es veurà, endavant perquè segur que indiferent no deixa ningú.

19/02/2024

Deixa la teva opinió