Quan acabi la nit

El Col·lectiu la Santa ens presenta aquest projecte de la dramaturga Laura Mihon dirigit per Àurea Márquez, una actriu a la qual admirem i que ens ha sorprès molt gratament amb aquesta estrena com a directora.

Tres històries que ens plantegen el mateix dilema, quin és el rumb que hem de donar a les nostres vides ? Quin camí hem de prendre per intentar que la nostra vida valgui la pena ? Ens hem de conformar amb només "respirar" i deixar passar els dies? Hem de lluitar per canviar quelcom ? Hem de perseguir els somnis ?

Les tres històries estan interpretades pels tres actors que realitzen uns canvis de registre realment admirables i que amb pocs elements de vestuari ens mostren uns personatges totalment diferenciats i identificables. Adrià Olay, Arántzazu Ruiz i Jordi Sanosa passen d'una història a l'altra sense cap necessitat de fosos en negre i amb la complicitat dels pocs elements escenogràfics que reforcen els diferents espais. A cada història un dels personatges, interpretat per Jordi Sanosa, és aquell que planteja el dubte, la veu de la consciència que els hi fa qüestionar si el camí de vida que han escollit és el que volen seguir, si realment els somnis són els que han de perseguir o és millor acomodar-se al camí que en un moment donat han decidit seguir.

Una proposta que ens obliga a reflexionar i que ens afecta a tots, joves i grans, que hem pres una opció de vida que potser, i només potser, no és la que realment voldríem.

Si voleu, podeu veure la crònica sencera clicant AQUÍ

Prendre decisions no és fàcil i menys quan aquestes afecten el teu futur. Quan acabi la nit ens presenta tres històries on els protagonistes es veuran fregant el que creuen un punt de no-retorn amb tot el que això comporta. L'encert de l'obra, sense cap mena de dubte, és el tema. La facilitat per reproduir llocs comuns i angoixes col·lectives. Som capaços d'emmirallar-nos amb els dubtes dels personatges (més que no pas amb els personatges) i passar una estona qüestionant-nos què faríem o, més ben dit, què fem quan ens passa a nosaltres.

Quan acabi la nit és una bona proposta però li falta ritme i profunditat. Algunes situacions són tòpiques, d'altres és difícil d'entrar-hi i les parts més còmiques queden només apuntades. No obstant això, crec que la seguretat a l'escenari per part dels actors i d'alguns ajustos dramatúrgics poden fer-li aixecar el vol i arribar més lluny i més endins.

Quan acabi la nit, la darrera proposta d'El Cicló d'enguany i l'espectacle que obre la temporada del Tantarantana, ens proposa una pregunta incòmoda: què estem fent amb la nostra vida? I ho fa mostrant-nos tres històries diferents que s'enfronten a aquest dilema des de diverses perspectives: un viatge a l'Antàrtida, una nit de festa o un canvi de vida radical.

El muntatge, dirigit per l'actriu Àurea Márquez, crea atmosferes intenses i interessants, i els actors fan una gran feina de creació de personatges que ens permet no només conèixer-los sinó arribar a connectar amb les seves pors, les seves inseguretats i els seus problemes. Un relat fragmentat i modern amb històries que desperten la nostra curiositat i ens interpel·len directament.

Més informació a Somnis de teatre