Joglars presenta ¡Que salga Aristófanes!, un retorn als orígens de la comèdia i la defensa de la llibertat d’expressió amb una dramatúrgia contemporània que combina música, dansa, literatura i visual.
Sinopsi
Vint -i -cinc segles després, Aristófanes segueix sent un símbol llibertari amb les seves rialles, les seves crítiques i les seves fantasies utòpiques. La nostra proposta té com a objectiu reclamar la llibertat d’art en un moment en què és víctima d’una societat sobreprotectora.
Amb una dramatúrgia contemporània, combinant música, dansa, literatura i visual ens centrem en la infantilització del món adult que condueix a viure en una il·lusió, en un món de Disney, on l’art ha de ser correcte, fàcil i no fer mal. Art de vaselina.
Sobre la idea que l’art ha de ser ignorat a la moral, construïm un espectacle on Aristòfanes, Chaplins o Molières encarnen la rialla del dissident d’una societat basada en la religió dels sentiments. Des de l’humor i la sàtira mostrem la bona perversitat que apunta, traeix i limfa fins als discrepants de les noves fogueres de Twitter, Facebook i altres xarxes.
No estem en un joc de bo i dolent, ni en determinar la moral a seguir, intentem il·luminar la falsedat tan evident que el propi espectador descobreix una altra realitat insospitada.
Castellà
Vint -i -cinc segles després, Aristófanes segueix sent un símbol llibertari amb les seves rialles, les seves crítiques i les seves fantasies utòpiques. La nostra proposta té com a objectiu reclamar la llibertat d’art en un moment en què és víctima d’una societat sobreprotectora.
Amb una dramatúrgia contemporània, combinant música, dansa, literatura i visual ens centrem en la infantilització del món adult que condueix a viure en una il·lusió, en un món de Disney, on l’art ha de ser correcte, fàcil i no fer mal. Art de vaselina.
Sobre la idea que l’art ha de ser ignorat a la moral, construïm un espectacle on Aristòfanes, Chaplins o Molières encarnen la rialla del dissident d’una societat basada en la religió dels sentiments. Des de l’humor i la sàtira mostrem la bona perversitat que apunta, traeix i limfa fins als discrepants de les noves fogueres de Twitter, Facebook i altres xarxes.
No estem en un joc de bo i dolent, ni en determinar la moral a seguir, intentem il·luminar la falsedat tan evident que el propi espectador descobreix una altra realitat insospitada.
- Companyia:
- Direcció:
- Dramatúrgia:
Els Joglars - Direcció artística:
Martina Cabanas - Direcció escènica:
Alberto Castrillo-Ferrer - Direcció tècnica:
Pere Llach - Escenografia:
Anna Tusell - Il·luminació:
Bernat Jansà - So:
David Angulo - Vestuari:
Pilar Sáenz - Fotografia:
David Ruano
Sílvia Pujols - Comunicació:
Oriol Camprubí - Producció:
Els Joglars
Comunidad de Madrid (Teatros del Canal)
Generalitat de Catalunya. - Producció executiva:
Montserrat Arcarons