Sinopsi
¿Qué te pongo? és bàsicament un espectacle interactiu, si, un d’aquests espectacles dels quals ja no queden, i si algun queda, no hauria de denominar-se d’aquesta forma.
Barcelona estava plena d’espectacles interactius, cabaret, music-hall i més tard arribo el teatre musical, com denominatiu per desmarcar-se del music-hall, fent això mateix però ara subvencionats. Nosaltres o nosaltres, com a vostè més li agradi, pertanyem a aquesta època en la qual vestir-se de dona i pujar-se a un escenari era un art, l’art del transformisme. Ens avalen escoles importants com el llegendari “Barcelona de Nit” o el sofisticat “Belle Epoque”, mes tarda ens arribo la tv, on va néixer una nova forma de transgressió cabaretera- dragqueeniana que acabo per convertir-ho tot en un meravellós abocador egocèntric de personatges autodidactes disposats a destrossar aquesta meravellosa professió.
¿Que te pongo? intenta reprendre aquells aires tan embriagadores d’una Barcelona canalla, que camuflada darrere de normatives i drets, demana a crits tornar a passejar-se per les *bambalinas dels seus teatres. Ressorgeix ordenadament “l’amenaça travesti a ritme de Jazz”. Una pianista i dos intèrprets canten temes dispars versionats i enllaçats a textos que parlen de com ens va, de com ens menteixen, de com no fem gens, de com ens estimem, com ens critiquem, i sobretot com riem de la nostra ombra que és l’única cosa que mai passa de moda i ens serveix per reflexionar i adonar-nos del grans que som per dins i que poc brillem cap a fora. Pràcticament el setanta-cinc per cent de l’espectacle és improvisació, per la qual cosa cada nit se succeeixen diferents situacions que fan que el show sigui diferent.
Una barra de bar a l’escenari ens permet apropar-nos més a aquest públic reticent que està desitjant participar. Sharonne i Kyra et canten, et criden, et toquen la fibra, i et serveixen una copa perquè te la prenguis en la barra de l’escenari o on més de gust et vingui… o on elles et diguin que per això són molt seves
