A tope! (Quina feinada! - Fully Committed)

Al Versus Glòries han encetat la temporada amb QUINA FEINADA!, l'adaptació de l'èxit de l'Off Broadway l’any 2016, "Fully Committed". Aquesta adaptació està feta i dirigida per Ventura Pons, conegut pels seus treballs al cinema i que feia trenta-set anys que no dirigia cap peça de teatre. Ha comptat amb la col·laboració de Mingo Ràfols en l’ajudantia de direcció.

Roger Pera interpreta de forma frenètica tot el ventall de personatges que interactuen amb el personatge principal, ell mateix, un actor a "l'atur escènic" que ha de treballar com a telefonista d'un restaurant de renom i se n'ocupa de gestionar totes les reserves.

Un espectacle d'imitacions, on un magnífic Roger Pera les va alternant de trucada en trucada, recollint per la línia externa les dels clients que volen fer una reserva amb els requisits més inversemblants, personatges VIP, secretaris de personatges VIP, clients en estat d'histèria, clients japonesos que no parlen cap idioma, clients pesats i exigents, .....

Per la línia vermella atén les trucades del xef del restaurant que és més VIP que els clients VIP i exigeix atenció i resposta immediata .... I per l'intèrfon ha d'atendre les trucades internes d'altres empleats-companys del restaurant. Un acurat disseny d'il·luminació de Daniel Gener ajuda a diferenciar els diferents tipus d'interlocució.

Roger Pera es posa a la pell d'aquest agent de reserves agafant el relleu a Jesse Tyler Ferguson (el pèl roig de la sèrie Modern Family), el protagonista novaiorquès d'aquesta peça de Becky Mode estrenada a Broadway amb Mark Setlock, que també va col·laborar en la creació de diversos personatges per a l'obra.

Una proposta amb un guió adaptat a la nostra realitat, originàriament l'acció transcorre a Manhattan, de forma que sembla que estiguem en un restaurant de Barcelona i amb un Roger Pera que, en el vessant personal de l'obra,està pendent de les trucades relacionades amb un càsting que està realitzant al Teatre Nacional de Catalunya, i de les trucades del seu pare.

Una persona atrapada en una feina que no el deixa respirar, però que vol fer bé, mentre diposita les seves il·lusions en obtenir un paper d'actor al TNC.

Extraordinària la interpretació de Roger Pera, únic actor sobre l'escenari, que desplega els seus dots d'imitació (incloent-hi la del seu pare, Joan Pera), mantenint un ritme i una energia "fora mides" durant els 90 minuts de la peça.

Com sabeu, nosaltres no freqüentem massa els teatres per veure "monòlegs còmics", però aquesta vegada hem de reconèixer que hem gaudit i rigut moltíssim en veure aquesta comèdia, que Roger Pera ens ha fet sentir molt propera, amb una interpretació "fora mides".

Molt recomanable!!!

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

El que ens planteja Quina Feinada!, adaptació de l'èxit de Broadway que suposa la tornada de Ventura Pons a la direcció teatral, és com a mínim interessant. Un únic actor sobre l'escenari interpretant de forma frenètica a una desena de personatges diferents.

No obstant això, és una pena veure com l'obra cau en una repetició constant de petits gags independents que a cap moment fan avançar la trama ni l'estat del personatge principal. Potser funcionaria millor si existís algun tipus de conflicte que connectés els personatges de les diferents trucades o si poguéssim ser testimonis d'un ventall d'estats anímics en el protagonista.

El personatge principal sembla estar en el mateix estat anímic constantment, l'estrès més absolut. Això podria donar-li un bon ritme a l'obra, però necessitem contrastos de ritme perquè la cosa no es quedi estancada. La repetició dels gags sense cap direcció concreta fa que la trama quedi totalment paralitzada i perdem l'interès.

Cal reconèixer el mèrit de Roger Pera al mantenir-se en l'energia més alta durant tota l'obra i la seva gran capacitat per desdoblegar-se en diferents personatges en qüestió de segons, fins i tot jugant amb els errors del directe i establint una complicitat amb el públic. De totes maneres, seria interessant que es recolzés una mica més en el cos per no dependre tant dels diferents registres de la veu i evitar així caure en l'estridència en alguns casos.

En definitiva, un interessant exercici actoral que per desgràcia no aconsegueix modular l'energia ni el ritme de la trama i amb el qual resulta complicat connectar.