Raquel Gualtero proposa amb Amaro una nova investigació de moviment, amb l’accent posat al crescendo com a progressió cap a una catarsi, i en la capacitat de transformació.
Sinopsi
Raquel Gualtero va ser presentada a Hiroshima fa dos anys amb el seu solo Brut, que va destacar per un treball coreogràfic depurat acompanyat d’una impressionant posada en escena. Aquest any torna amb una nova investigació de moviment, amb l’accent posat al crescendo com a progressió cap a una catarsi, i en la capacitat de transformació. Gualtero ha col·laborat amb diferents directors i coreògrafs com Àlex Rigola o Pere Faura, dels quals s’ha pogut nodrir artísticament abans d’iniciar el seu camí com a coreògrafa i emprendre aquesta recerca d’un moviment propi i singular.
