Ratas

Berlín, 1919. Otto, el flautista, arriba a la ciutat després de combatre a la Primera Guerra Mundial amb un encàrrec que li ha fet el Contractista: matar totes les rates de la ciutat. Coneix la Sylvia, la florista. Dues persones que han perdut la capacitat d’estimar i que estan trencades per dins es troben i connecten. Però el flautista ha de matar a les rates, i la florista n’és una (més). Sylvia aconsegueix convèncer a Otto perquè enlloc de matar les rates mati els fills del contractista. Matar als descendents del poder acabarà amb el paradigma social que extermina a tot aquell que és pobre, discapacitat, apartat, repudiat, en definitiva, dissonant en la societat neoliberal creixent?

Paradiso 99 torna a fer una proposta híbrida -el text, la dansa i l’audiovisual- per explicar un conte polític, a la vegada que poètic, una reescriptura lliure del conte dels Germans Grimm, al voltant de la guerra i les seves conseqüències en les ànimes i els cossos de qui les pateixen.