Realpolitik: Teatre de l'Enjòlit

Realpolitik ens proposa una faula política sobre la nostra capacitat per canviar el món. Partint d'un fet casual, Teatre de l'enjòlit ens presenta un grup de ciutadans, que podríem ser nosaltres, que descobreixen que tenen més poder del que inicialment pensaven. Ara, el dubte és: què en faran?

Amb un ritme àgil, molta comèdia i uns personatges quotidians i memorables, Realpolitik presenta dilemes interessants sense renunciar a fer-nos riure i passar una bona estona.

Més informació a Somnis de teatre

 

Els autors d’aquesta proposta, Elies Barberà i Carles Fernández Giua,  han pres una pregunta com a punt de partida:  És legítim l’ús de certa dosi de violència per preservar la democràcia real?

Teatre de l'Enjòlit és una companyia d'actors que va néixer l'any 2007 a Barcelona com a grup de treball i experimentació a l'Institut del Teatre. El seu compromís els ha dut a crear fórmules noves de teatre per apropar el text i el missatge a l'espectador.

REALPOLITIK, una tragicomèdia que s'inscriu en l'anomenat teatre d'agitació, un teatre que utilitza el riure com a arma, una farsa. Parteix d'una bufetada. Sis personatges que s'uneixen a causa d'un fet poc menys que anecdòtic, però que els canviarà la vida: durant la visita a un mercat d'un candidat polític, aquest rep una bufetada involuntària d'una desconeguda. Quatre persones en són testimonis muts del fet. Sense planificació prèvia s'agrupen en un banc al carrer i comencen a trobar-se en un bar esperant una resposta política o judicial que no arriba.

La volguda inversemblança d'algunes escenes s'accentua cap al final de la peça, en el judici a què són sotmesos, que provoca en ells l'autodefensa quan el poder els aïlla, però que finalment acaba enfortint al grup que se sent legitimat pel suport popular i que defensen la seva actuació com l'única forma de canviar una realitat que no es justa.

Les interpretacions dels sis actors Albert Alemany, Elies Barberà, Jenny Beacraft, Jordi Brunet, Arnau Marín i Marta Montiel ens han agradat força. Ha estat un treball coral bastant impecable i la veritat és que els hem vist entregats i amb ganes d'integrar al públic, de provocar una resposta, de fer-lo pensar, reflexionar sobre la violència i els mecanismes al nostre abast per defensar els nostres drets i lluitar contra les corrupteles dels que ostenten el poder.

Una proposta que podria haver arribat més enllà, ja que la idea és bona, concebuda com un revulsiu a la passivitat generalitzada, i la posada en escena és també punyent ajudada dels audiovisuals que reforcen encara mes el discurs. Però creiem que al text li manca una mica més de profunditat.

Malgrat aquesta bona idea inicial, no ens ha agradat massa com ha estat desenvolupada i segurament per aquesta causa, no hem connectat gairebé en cap moment. Creiem en el teatre de l'absurd i en la comèdia, però en aquest cas l'humor que s'ha utilitzat no ens ha arribat i poques vegades ha aconseguit més que algun lleu somriure.

Si voleu veure la valoració sencera, només heu de clicar AQUÍ