Refugi ens sacseja perquè ataca un fonament de la nostra societat: la família. Però no la família com a opció, sinó com a imposició, com a deure. Ens han ensenyat a creure-hi sense qüestionar-la, a sostenir-la sense fissures. Però és això el que volem? O vivim per inèrcia? Jessica Goldberg ens empeny a mirar aquest pilar de benestar amb altres ulls, a escoltar el seu cruixit.
La Perla 29 recupera un text que es va veure fa més de vint anys dirigit per l’Oriol Broggi a la Sala Beckett. Ara, pren el relleu la directora Mònica Molins.
Sinopsi
L’Amy, “germana-coratge” d’en Nat i la Becca, accepta que en Sam, el seu nòvio, vingui a viure amb ells. Una família, una llar, un refugi… contra què? La cultura del sacrifici, la renúncia a les pròpies il·lusions en favor d’una determinada idea de seguretat, la por.
La felicitat és un refugi insonoritzat on el plor no té lloc.
