Reiseführer

La Ruta 40 és potser la meva companyia preferida per les seves propostes, posades en escena, textos, magnífiques interpretacions de Sergi Torrecilla, Albert Prat i Alberto Díaz i de qui s’acompanyen. A més, no són previsibles sense que busquin, diria des de la distància, la sorpresa épatant sinó que busquen a cada moment allò que més els ajuda a expressar-se. Així, tant poden convidar-nos a una joia emotiva com l’enyorada El llarg dinar de Nadal, a tot un Pinter (La col·lecció), a un tractat contemporani sobre la memòria (Cúbit), a reviure revolucions socials (La lluita constant) o ara, a aquest Reiseführer, on el títol ens descol·loca. No us espanteu: guia de viatge.

I és que aquesta obra reflexiona / ens fa reflexionar  sobre viatjar o fer turisme, que no són el mateix. Dirigits  per Ferran Dordal (Agrupación Señor Serrano) i amb un punt de partida enginyós com és fer un tour per Barcelona per a turistes i copsar que la ciutat que viuen no és ben bé la que allà veuen i s’explica, despullen què vol dir viatjar al SXXI. És encara possible viatjar, viatjar quan al darrer indret del món hi ha wifi i samarretes del teu equip de futbol? Per què fotografiem obsessivament i no contemplem? Pots no ser turista quan estàs de pas? Ens molesta rebre turisme però a la que podem, marxem a altres llocs; però clar, nosaltres no som turistes sinó viatgers... com a Rostoll cremat quan recorden a la filla turistofòbica, defensora de la Mallorca d’abans, que bé que ella marxa a Cancún...com els alemanys a l’illa.

Trobem als tres ruteros sols a escena  i amb una naturalitat absoluta, fresca i simpatiquíssima enceten una conversa sobre vivències, anècdotes, idees, dades, fragments hilarants de guies... Amb tant de material i com flueix, o això rebem, entre ells la conversa, les funcions mai són iguals. I és que tot sembla, segur que no ho és, gairebé improvisació, i això porta empatia i connexió.

No pretenen alliçonar-nos ni aixecar cap bandera (gràcies!), sinó posar-nos al davant la gran contradicció de viatjar avui dia d’una manera que no pots més que somriure, i molt, amb una mica de vergonya còmplice: de fet, bona part del que expliquen és per riure d’ells mateixos.

Ja posats, apunto les meves dèries sobre el tema: perquè visitem les ciutats en diumenge quan estan mortes? No trobeu ridículs tots els que expliquen cofois que el guia turístic local els va portar a un lloc “que no era per turistes”?

Som turistes o viatgers? Aquesta és la pregunta que serveix de punt de partida a la companyia La Ruta 40 per estructurar un espectacle al voltant del turisme, un tema, sens dubte, interessant per abordar des d’una ciutat com Barcelona. El grup enceta la qüestió des del sentit de l’humor, la transparència com a creadors i un grapat d’interrogants que fan arrencar l’espectacle amb força i originalitat. A partir d’aquí, el muntatge evoluciona i, en certa, manera es deconstrueix, convertint-se en un ventall de fragments que, com el puzle gegant que munten sobre l’escenari, formen una imatge global d’allò que estan intentant analitzar. El concepte és curiós però també arriscat, ja que aquest tipus de posada en escena marca i limita molt tot el conjunt. D’altra banda, combinen moments de gran enginy o una certa profunditat amb altres no tan captivadors, de manera que l’obra transmet una certa irregularitat. Afortunadament, els tres d’actors resulten carismàtics, tenen bona química i és fàcil deixar-se emportar per ells allà a on ens volen portar. En aquest sentit, aquest viatge no podia tenir uns millors guies.

Un espectacle de creació de Ferran Dordal Lalueza i la Ruta 40, companyia que ha estat la responsable de la programació d’aquesta sala durant el primer semestre de la temporada 19/20.

La Ruta 40 és una companyia de teatre independent fundada l'any 2011 a Barcelona. Està integrada per Alberto Díaz, Maria G. Rovelló, Albert Prat, Xesca Salvà i Sergi Torrecilla. Han estrenat nou espectacles i en 2015 van guanyar el Premi Butaca a millor espectacle de petit format per "El llarg dinar de Nadal" que nosaltres vam veure a El Maldà en 2014.

Ferran Dordal és dramaturg, director i creador escènic que entre altres col·laboracions és co-creador i dramaturg de les propostes de l'Agrupación Señor Serrano.

REISEFÜHRER és una obra sobre el turisme, feta a partir de les experiències i les contradiccions dels seus creadors. Des de Barcelona, una ciutat "hiperturistitzada" no perden l'oportunitat de ser turistes en altres ciutats, saben que només un 25% de la població mundial pot moure's lliurement, be per raons polítiques o econòmiques.

El tema que tracta ... "el fet de viatjar o fer turisme", a nosaltres personalment ens interessa moltíssim; creiem que els dos conceptes a vegades es poden fusionar en un de sol,  i no han de ser radicalment diferents, com sembla que volen demostrar en aquest espectacle.

Hem de reconèixer, que per nosaltres, el fet de "viatjar" és un dels al·licients culturals més importants de la nostra vida i de ben segur és la nostra primera prioritat, inclús molt per sobre de la nostra gran afició per les Arts Escèniques.

El turista, amb la guia de viatge com a conductor imprescindible, com a eina essencial en l'organització del viatge, viatja convençut que vol trobar-se amb la realitat i conèixer la gent real del lloc que visita. En canvi, sovint, la seva experiència és només l'escenificació d'una falsa realitat perquè en els llocs recomanats per les guies, els nadius ja "esperen" al turista i es comporten d'una forma falsament autentica. La guia de viatge ens ha creat un estereotip i els "nadius" força sovint se n'ocupen de què es faci realitat.

Un treball de creació curt, d'uns 3 mesos d'investigació i recopilació d'anècdotes que a escena, transformen en una sèrie de monòlegs/diàlegs consecutius o simultanis com peces d'un enorme trencaclosques amb diferents capes. Una proposta canviant on les "peces" es poden anar alterant en funció del dia. Amb una estructura de relat mòbil, la peça es va construint al mateix temps que ho fa l'espai escènic.

Alberto Díaz, Albert Prat i Sergi Torrecilla són els tres actors a escena, ens parlen d'experiències pròpies, de cites de llibres, de revistes o guies de viatges o d'entrevistes amb guies turístics. Mèxic, La Ruta 66, Nova York, Grècia, el Japó o racons de Barcelona són alguns dels indrets on ens ha transportat l'espectacle.

La proposta ofereix una visió particular del fet de ser turista, amb moltes cites en les quals ens sentim identificats, moltes que ens han fet riure i moltes que ens fan reflexionar. Però     nosaltres que som turistes/viatgers, percebem una visió esbiaixada, que no aprofundeix en molts aspectes del fenomen turístic i de l'impacte sobre els llocs hiperturistics.

Pensem que és una proposta enfocada a captar l'atenció del públic, estereotipant comportaments en el turista que segueix fil per randa les guies turístiques, per no perdre's cap dels llocs "top ten" del país que visita.

Unes interpretacions divertides i que semblen en molts moments espontànies, amb una interacció constant amb el públic i una posada en escena divertida i diferent.

L'espectacle ens ha interessat pel tema tractat, i hem de reconèixer que hem rigut amb les situacions plantejades, però sincerament esperàvem molt més del que hem trobat, potser a causa de no estar massa d'acord amb aquesta visió tan crítica i negativa del "turisme".

De fet, per ser sincers, la proposta ens ha decebut força, suposem a causa que les nostres expectatives eren molt altes, per tractar un tema que ens apassiona. Pel que fa a la posada en escena reconeixem que ha estat innovadora, pel trencaclosques, però tampoc ens ha acabat de convèncer.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ