El dramaturg, director i actor Jordi Oriol signa de nou una versió d’El rei Lear de Shakespeare a partir de la que va fer per al Lliure durant el confinament. Un joc de joglar vers el vers i el gust per la llengua.
Un rei perd el senderi quan s’adona que no sap distingir l’amor veritable del fingit. I en teatre, podem distingir què és veritable i què fingit?
Sinopsi
La història d’un rei tarat no té res de nou. És un clàssic. Com ho és la densa història que s’explica a El rei Lear de Shakespeare, que combina dues trames –una mirall de l’altra– que viatgen en paral·lel. Les històries es reiteren, i encara més si fem present la pròpia re-presentació.
I és que al Reiterat rei tarat he volgut sobretot centrar-me en un dels temes principals de l’obra original: la bogeria en què cau el rei (com també Gloucester en la trama mirall) quan s’adona que no ha sabut distingir l’amor fingit de l’amor veritable. I és que és més fàcil assumir compliments fingits que ens afalaguen que acceptar veritats incòmodes que ens fan mal.
Jordi Oriol
