
Catalina Florit i la companyia AFLEL Teatre segueixen amb el compromís de donar veu a les silenciades. Després de fixar-se en la invisibilització de les dones grans a Batec, ara, a Retrat(s), posen el focus sobre la salut mental amb perspectiva de gènere.
Sinopsi
Què passa quan donem veu a les persones que la societat ha preferit fer callar? Quina importància tenen les inquietuds d’una dona de 87 anys? I els motius d’una dona per voler o no voler ser mare? Les pors d’una nena que somia el seu futur? Les situacions que porten una dona a odiar el seu cos o a patir una depressió?
Per a nosaltres, tenen tota la importància. Benvingudes al nostre tour nocturn. A la nostra autòpsia arqueològica d’una comunitat: les dones i la seva salut mental.
Retrat(s) és una investigació en detall a través de la salut mental femenina.
Aquesta investigació agafa com a punt de partida el llibre Mujeres y locura de la psicoterapeuta nordamericana Phyllis Chesler, que fou el primer estudi a relacionar la salut mental de les dones amb la història i la societat que les envolta. Tot i això, Retrat(s) pretén arribar a les conclusions que presenta el llibre (o a algunes de diferents) fent-se valer de les eines del teatre documental. Això és, a partir de l’entrevista i la creació col·lectiva d’històries íntimes, de les realitats individuals d’un seguit de dones visitades i entrevistades, i sumant ficcionalització a partir d’aquí.
Amb Retrat(s) hem intentat donar veu a persones que habitualment no n’han tingut, per ser considerades diferents, boges, inadaptades. Persones obligades a callar els seus desitjos i, després, les seves frustracions. Persones que necessitaven posar una mica de pau a les seves guerres internes i que amablement ens han donat permís per contar les seves històries en primera persona. La voluntat d’aquest projecte és ser un altaveu, un lloc escènic on altres puguin emmirallar-se, puguin sentir que no estan soles. Que allò que els passa ens passa a moltes altres.
Català
Castellà
A partir de 12 anys
Què passa quan donem veu a les persones que la societat ha preferit fer callar? Quina importància tenen les inquietuds d’una dona de 87 anys? I els motius d’una dona per voler o no voler ser mare? Les pors d’una nena que somia el seu futur? Les situacions que porten una dona a odiar el seu cos o a patir una depressió?
Per a nosaltres, tenen tota la importància. Benvingudes al nostre tour nocturn. A la nostra autòpsia arqueològica d’una comunitat: les dones i la seva salut mental.
Retrat(s) és una investigació en detall a través de la salut mental femenina.
Aquesta investigació agafa com a punt de partida el llibre Mujeres y locura de la psicoterapeuta nordamericana Phyllis Chesler, que fou el primer estudi a relacionar la salut mental de les dones amb la història i la societat que les envolta. Tot i això, Retrat(s) pretén arribar a les conclusions que presenta el llibre (o a algunes de diferents) fent-se valer de les eines del teatre documental. Això és, a partir de l’entrevista i la creació col·lectiva d’històries íntimes, de les realitats individuals d’un seguit de dones visitades i entrevistades, i sumant ficcionalització a partir d’aquí.
Amb Retrat(s) hem intentat donar veu a persones que habitualment no n’han tingut, per ser considerades diferents, boges, inadaptades. Persones obligades a callar els seus desitjos i, després, les seves frustracions. Persones que necessitaven posar una mica de pau a les seves guerres internes i que amablement ens han donat permís per contar les seves històries en primera persona. La voluntat d’aquest projecte és ser un altaveu, un lloc escènic on altres puguin emmirallar-se, puguin sentir que no estan soles. Que allò que els passa ens passa a moltes altres.
- Companyia:
- Direcció:
- Autoria:
- Escenografia:
Joan Aguiló - Il·luminació:
Catalina Florit
Marc Caballero - So:
Berta Vidal Vila - Audiovisuals:
Laia Serch - Vestuari:
Pau Aulí
Carlota Calderón - Fotografia:
Laia Serch
Jesús Maestro - Producció executiva:
Esther Anyó - Any de la producció: