Espectacle guanyador d’un Premi Teatre Barcelona (temporada 2018-19) en la categoria de Millor espectacle de circ.
Rhumans és la tercera part de la trilogia clownesca que es va iniciar al Grec l’any 2014 i es tanca aquest any, després d’haver produït alguns dels espectacles més divertits i terapèutics vistos en els últims anys als escenaris catalans.

Sinopsi

El pallasso busca, i gairebé sempre troba, les fissures en la raó i en els seus semblants. El savi tremola, quan riu. Perquè sovint la matèria del riure, la vida de l’home, és feta de tristesa, deia Baudelaire.

Quan els pallassos són capaços de fer números amb les lletres i de vestir els fets de nuesa, la llibertat és la seva presó. En aquest espectacle us convidaran a viatjar i a reflexionar sobre la figura del pallasso amb un collage musical farcit de números de creació pròpia i algun clàssic, tot amanit amb una mica d’acidesa, de dolçor o de picant per desvetllar els muscles de la rialla. Potser se us faran grans les sabates; o potser us veureu emmirallats a la pista com si els pallassos us haguessin raptat el cor. I podreu adonar-vos que «riure» no és tan sols una paraula, sinó que és quelcom de més profund. A aquests pallassos, ja ho veureu, no els agrada riure’s de ningú sinó amb tothom… perquè el riure ho cura gairebé tot!

Jordi Aspa, home de circ que, amb Bet Miralta, és el cinquanta per cent de la companyia Escarlata Circus, dirigeix l’espectacle que tanca la trilogia iniciada amb Rhum i seguida de Rhumia, un muntatge amb música interpretat per un repòquer d’artistes que saben com seduir el públic i que el fascinen amb les històries surrealistes que se succeeixen a la pista.

Durada:
70 minuts

Idioma:
Català

Edat:
tots els públics

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 6

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

JAPETETE !!! – El riure ho cura gairebé tot

A l’Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc i dins del Festival Grec hem pogut gaudir de RHUMANS, l’obra de la companyia “Rhum & Cia” que tanca la trilogia iniciada l’any 2014. En aquesta ocasió és Jordi Aspa, cofundador de la companyia “Escarlata Circus”, qui dirigeix l’espectacle.

Aquesta trilogia clownesca es va iniciar amb RHUM(2014) que va ser un homenatge a Joan Montanyés i Martínez ‘Monti’ (1965-2013), que amb la seva mort prematura havia deixat inacabat el projecte sobre la figura del mític pallasso Enrico Jacinto Sprocani, ‘Rhum‘ (1904-1953), i que els seus companys van decidir acabar.

La segona de la trilogia va ser RHÜMIA (2016), segurament la més esbojarrada i cridanera on el públic participava activament.

I ara es tanca amb aquesta proposta, RHUMANS, molt més reflexiva (per nosaltres la més rodona i aconseguida de la trilogia), que qüestiona el paper del pallasso en la societat actual. Un muntatge amb música interpretat per Joan Arqué, Roger Julià, Piero Steiner, Pep Pascual i Mauro Paganini.

L'espectacle reforça el seu tarannà reflexiu, amb unes enquestes a peu de carrer, que es projecten durant la representació, sobre la figura del pallasso i el que representa per a les persones interrogades. Algunes de les respostes han estat absolutament sorprenents:

"El pallasso està empolsegat", "El pallasso és un actor fracassat", "El pallasso no és contemporani" ......

L'espectacle s'inicia amb l'aparició de Roger Julià, el "tonto" que acaba de néixer i busca el seu lloc i el troba fent de pallasso. Pep Pascual porta la part musical de la peça que condueix Joan Arqué, el "llest". Mauro Paganini, ens ha fet riure amb les seves quatre cames fent de vedette de cabaret i Piero Steiner és la nova cara de la companyia que ha substituït al "Martines". Molt divertit en el número de la joguina del circ a domicili.

Una posada en escena divertida, amb moltes entrades i sortides, jaquetes, sabates, mooooooltes sabates, cortines i fins i tot una volta al món en 80 segons.

L'espectacle conte una successió d'històries surrealistes, amb parts poètiques i parts molt més gamberres, números "tradicionals" dels pallassos de tota la vida i números de creació pròpia, totalment innovadors i divertits.

En resum, una peça que ens proposa una reflexió sobre el món del pallasso vist en la societat actual com un món en decadència. Un qüestionament sobre una figura que cal revitalitzar per l'honestedat que transmet, la seva veritat. Copsem l’enorme tristor i vulnerabilitat del que vol fer riure malgrat que tot li vagi a la contra.

Llarga vida als pallassos !!!!

Els artistes en acabar l'espectacle, han fet esment de l'absència de l'ànima d'aquesta trilogia, Jordi Martínez, encara en procés de recuperació de l'accident de moto que va patir fa uns mesos.

El Teatre Lliure a conseqüència d'aquest accident, va d'haver de suspendre l'espectacle "El somriure a peu d'escala" , dirigit per Ramon Simó que s'havia de representar la temporada passada i que s'ha traslladat a la nova temporada, en espera de la recuperació d'en Jordi Martínez; els teatraires desitgem que sigui ben aviat.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

21/07/2018
Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

Pallasos de culte

És el tercer muntatge de la Companyia Rhum & Cia després de Rhum (2014) i Rhümia (2016). Van començar com un homenatge al pòstum pallasso Joan Montanyès “Monti”. El quintet de pallassos (Jordi Martínez, Joan Arqué, Pep Pascual, Roger Julià i Mauro Paganini) dirigits per Jordi Aspa ha modificat una mica la seva composició. Jordi Martínez (l’hem trobat a faltar) ha estat substituït per Piero Steiner qui comença i acaba l’espectacle amb profundes reflexions sobre la identitat del pallasso. “Che cosa sto cercando? Sto cercando la identità”. “Chi ha detto quel finale doveva éssere glorioso?

Res a veure amb el primer espectacle de la companyia. Han passat del teatre clàssic a un treball de laboratori i d’investigació. És una obra de culte molt intel·lectualitzada i conceptual. Les històries surrealistes van més enllà de l’objectiu de fer riure a petits i grans. És un cant a l’ofici de pallasso en totes les seves vessants: l’alegria, la tristesa, la nostàlgia, la transmutació, la transgressió o la transformació fent al·lusions constants a l’actualitat. Per donar força a la idea d’identitat, utilitzen projeccions en vídeo d’opinions diverses sobre l’ofici.

L’escenografia és àgil i canviant tot i que la distribució anterior de tres grades era molt més propera que l’actual pati de butaques a una sola banda del teatre.

El moviment, la música, l’expressió corporal i facial són, com sempre, sorprenents i fan que la paraula no sigui necessària. No deixa d’admirar-nos la seva professionalitat.

09/12/2018
Alba Cuenca Sánchez
Teatre Barcelona

¿Maduran los payasos?

Después de Rhum y de Rhümia, el equipo de Rhum & cia. cierra su trilogía homenaje al desaparecido Joan Montanyés “Monti”. Lo hace 4 años después de empezarla y con un cambio importante: Esta vez Jordi Aspa asume la dirección en sustitución de Martí Torras y le da a la pieza un halo de madurez. En Rhumans (que viene de humanos), los payasos se han hecho más adultos y han perdido un poco la ternura que desprendían en los anteriores montajes, sustituyéndola por una reflexión interna sobre su mundo.

En esta ocasión, los payasos se hacen preguntas sobre su naturaleza e investigan sobre su papel en la actualidad y en el futuro. Para ello han salido a la calle a preguntarle a la gente qué concepción se tiene de su mundo. Durante la función algunos números más clásicos se entremezclan con proyecciones de video en el que personas anónimas opinan, algunas con frases muy duras. Parece que quien ejerce este tipo de personaje es “un actor fracasado que se ha tenido que quedar payaso”, dice una señora. Se revela una concepción del payaso como algo antiguo, pasado de moda y que, en opinión de algunos entrevistados, debería actualizarse.

Pero lo cierto es que, a la práctica, lo que más atrae del espectáculo son esos números divertidos, ingenuos y nostálgicos que...

Lee la crítica completa aquí: https://www.masteatro.com/rhumans-rhum-cia-jordi-aspa/

05/08/2018
Victòria Oliveros Layola

Molt més reflexiva que les anteriors, és un cant a l’ofici de pallasso en totes les seves vessants: l’alegria, la tristesa, la nostàlgia, la transmutació, la transgressió o la transformació fent al·lusions constants a l’actualitat. Una peça que ens proposa una reflexió sobre el món del pallasso vist en la societat actual com un món en decadència. El moviment, la música, l’expressió corporal i facial són, com sempre, sorprenents i fan que la paraula no sigui necessària. No deixa d’admirar-me la seva professionalitat. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/12/21/rhumans/

21/12/2018
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Nos llega el final de la trilogía circense.
Y esta vez a pesar de que las risas no van a Faltar saldremos del teatro un poco apenados. La decadencia de los pallasos y como están pasados de moda será un tema latente en todo el espectáculo.
Ante ello nuestros queridos pallasos harán todo lo que puedan por mantenerse a flote y seguir sacando sonrisas.
Personalmente de los 3 shows que componen la trilogía este ha sido para mí más flojo de ellos…

06/12/2018
Josep OS

Avui i continuant amb el Grec, he pogut gaudir al Lliure d’aquest espectacle de Rhum & cia. dirigit per Jordi Aspa. És el que tanca la trilogia que es va iniciar amb Rhum que em va agradar molt, va continuar amb Rhumia que per a mi va pujar el llistó i el vaig veure dues vegades i aquest que si ho valoro el situaria entre els dos anteriors. El primer va ser pràcticament sense paraules i més poètic, el segon més gamberro i amb gran participació dels espectadors i aquest és un mix dels dos anteriors. A grans trets perquè tampoc crec que calgui aprofundir és una reflexió sobre la figura del pallasso que pren més força amb unes enquestes a la gent del carrer sobre que és per a ells un pallasso i que es poden anar veient en una pantalla durant l’espectacle , algunes d’elles si és realment el que pensen, millor seria que s’ho facin mirar. i segueix amb una part molt poètica, una altra diguem gamberra i una altra que ens delecta amb números diguem tradicionals dels pallassos de circ clàssic de tota la vida, alternant amb paròdies molt però molt divertides, però això ho deixo per quan aneu a veure-ho. Extraordinari el treball de Joan Arqué, Roger Julià, Piero Steiner, Pep Pascual i Mauro Paganini encara que es troba a faltar la presència de l’ànima mater dels anteriors, Jordi Martínez que avui m’he assabentat que havia tingut un accident i és que Martínez era molt Martínez i amb aquest comentari no vull desmerèixer en absolut la feina d’aquest équip que com abans he dit és extraordinari. He rigut i molt i ho he passat super bé i no cal que digui que és 100% recomanable. Estan fins diumenge 22, però si no hi podeu anar, cap problema del 5 al 30 de desembre es podrà veure de nou al Lliure de Gràcia.

21/07/2018

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Oportunitats i descobertes. Circ català al GREC

L’esperançador moment que viu el circ contemporani català tindrà la seva traducció a la cartellera del Grec. A poc a poc, aquest nou circ encara força desconegut i a la […]

25 juny 2018