El flamenc i els sons urbans i electrònics es combinen a Tercer cielo, un disc que es marca com a objectiu portar el cante a públics nous utilitzant totes les eines possibles.
Sinopsi
Ella, nascuda a Huelva, és un dels talents més clars i aplaudits del cante flamenc actual. I ell, que va néixer a Jerez, és un dels grans de l’escena electrònica i urbana. Potser l’heu sentit ja en solitari o bé col·laborant amb grans noms com els de Kiko Veneno o la banda de pop Vera Fauna. Santi Bronquio, més conegut com a Bronquio, ja havia fet remescles d’alguns dels temes de Rocío Márquez, però fins ara no s’havien embarcat en una aventura de tant pes com un treball discogràfic conjunt. Guanyadora l’any 2008 d’una Lámpara Minera al Festival Internacional del Cante de las Minas, a La Unión, Rocío Márquez és hereva de la tradició de veus femenines de Carmen Linares, Lole Montoya o tantes altres que han obert camí en una escena flamenca tan masclista com la resta de la societat en la qual vivim. Ella, però, pensa que aquest és un gran moment per a les dones en el món del flamenc. I per obrir-se a un món que és gran i divers, manifesta la voluntat decidida d’avançar i experimentar, d’aquí que abracés la proposta de col·laborar amb Bronquio i d’obrir la porta de la seva música als sons electrònics i urbans. Ho fa en unes cançons que tenen lletres de poetes contemporànies com ara Carmen Camacho o Macky Chuca, amb les paraules de les quals Rocío li canta a la humanitat dels nostres temps. Es tracta de trobar nous públics i, en aquesta tasca, electrònica, sons urbans i la poesia dels nostres dies són elements complementaris amb una escenografia i un ús de les noves tecnologies que confereixen dimensions noves als seus concerts.
El treball que veurem al Grec 2022 Festival de Barcelona, igual que l’actuació al festival de la bailaora Ana Morales (amb la coreografia Peculiar), és un dels resultats del programa de residències In Progress impulsat aquest 2022 pel municipi malagueny de Torrox.
Ella, nascuda a Huelva, és un dels talents més clars i aplaudits del cante flamenc actual. I ell, que va néixer a Jerez, és un dels grans de l’escena electrònica i urbana. Potser l’heu sentit ja en solitari o bé col·laborant amb grans noms com els de Kiko Veneno o la banda de pop Vera Fauna. Santi Bronquio, més conegut com a Bronquio, ja havia fet remescles d’alguns dels temes de Rocío Márquez, però fins ara no s’havien embarcat en una aventura de tant pes com un treball discogràfic conjunt. Guanyadora l’any 2008 d’una Lámpara Minera al Festival Internacional del Cante de las Minas, a La Unión, Rocío Márquez és hereva de la tradició de veus femenines de Carmen Linares, Lole Montoya o tantes altres que han obert camí en una escena flamenca tan masclista com la resta de la societat en la qual vivim. Ella, però, pensa que aquest és un gran moment per a les dones en el món del flamenc. I per obrir-se a un món que és gran i divers, manifesta la voluntat decidida d’avançar i experimentar, d’aquí que abracés la proposta de col·laborar amb Bronquio i d’obrir la porta de la seva música als sons electrònics i urbans. Ho fa en unes cançons que tenen lletres de poetes contemporànies com ara Carmen Camacho o Macky Chuca, amb les paraules de les quals Rocío li canta a la humanitat dels nostres temps. Es tracta de trobar nous públics i, en aquesta tasca, electrònica, sons urbans i la poesia dels nostres dies són elements complementaris amb una escenografia i un ús de les noves tecnologies que confereixen dimensions noves als seus concerts.
El treball que veurem al Grec 2022 Festival de Barcelona, igual que l’actuació al festival de la bailaora Ana Morales (amb la coreografia Peculiar), és un dels resultats del programa de residències In Progress impulsat aquest 2022 pel municipi malagueny de Torrox.
- Direcció artística:
Emilio Rodríguez Cascajosa
Juan Diego Martín Cabeza - Escenografia:
Roberto Martínez - Il·luminació:
Benito Jiménez - So:
Javi Mora - Vestuari:
Roberto Martínez - Coreografia:
Antonio Ruz - Moviment:
Antonio Ruz