
Rocío Molina: Carnación

La tradició flamenca abraça l’avantguarda en els muntatges de Rocío Molina, una artista que a Carnación col·labora amb El Niño de Elche i es llança a explorar la naturalesa del desig.
Sinopsi
Dos dels noms més coneguts en l’escena del flamenc més renovador es troben en un espectacle que es presenta com una recerca o un itinerari obert. Tots dos artistes actuen en viu i en directe i acompanyats del músic Pepe Benítez, la intèrpret de violí Maureen Choi i la soprano Olalla Alemán. A més, participa en la posada en escena barcelonina del muntatge la coral Carmina, que enguany celebra el cinquantè aniversari. Tots plegats parlen en el nou muntatge liderat per Rocío Molina sobre el desig, sobre el cos humà i sobre la capacitat que té per crear-se imatges d’un passat que no arriba a entendre. El desig es presenta en aquesta proposta com un flux que travessa l’estadi humà i el sagrat, el caràcter espiritual i el material. Amb un títol que al·ludeix al procés pictòric de coloració de la carn, Rocío Molina aborda les tensions que el desig produeix, en la creació artística o en la forma més carnal, en una peça en la qual conflueixen la música sacra i l’electrònica, la celebració i la festa, la repressió i el plaer íntim de la subjecció.
És la creació més nova d’una artista que va guanyar el Lleó de Plata de la Dansa a la Biennal de Venècia de l’any 2022 i que es va convertir, així, en la primera bailaora i ballarina flamenca a guanyar aquest guardó, destinat a les creacions de dansa contemporànies. Li van atorgar per ser una “intèrpret radical de les tradicions que s’expressa sota el signe de la contemporaneïtat”. No és estrany, perquè Molina, també guanyadora del Premio Positano de la Danza i de la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes 2022 i Premio Nacional de Danza l’any 2010, és una de les més grans renovadores de l’escena flamenca. Amb una llarga trajectòria internacional, aquesta coreògrafa iconoclasta i creadora inquieta i versàtil té especial predicament a França, on ha estat artista associada al Théâtre National de Chaillot de París. L’any 2008 la vam veure al Grec participant amb Belén Maya, Diana Navarro i Merche Esmeralda en l’espectacle col·lectiu Mujeres i, el 2018 passat, portant a l’escenari la maternitat en l’espectacle Grito pelao, amb Sílvia Pérez Cruz.
Dos dels noms més coneguts en l’escena del flamenc més renovador es troben en un espectacle que es presenta com una recerca o un itinerari obert. Tots dos artistes actuen en viu i en directe i acompanyats del músic Pepe Benítez, la intèrpret de violí Maureen Choi i la soprano Olalla Alemán. A més, participa en la posada en escena barcelonina del muntatge la coral Carmina, que enguany celebra el cinquantè aniversari. Tots plegats parlen en el nou muntatge liderat per Rocío Molina sobre el desig, sobre el cos humà i sobre la capacitat que té per crear-se imatges d’un passat que no arriba a entendre. El desig es presenta en aquesta proposta com un flux que travessa l’estadi humà i el sagrat, el caràcter espiritual i el material. Amb un títol que al·ludeix al procés pictòric de coloració de la carn, Rocío Molina aborda les tensions que el desig produeix, en la creació artística o en la forma més carnal, en una peça en la qual conflueixen la música sacra i l’electrònica, la celebració i la festa, la repressió i el plaer íntim de la subjecció.
És la creació més nova d’una artista que va guanyar el Lleó de Plata de la Dansa a la Biennal de Venècia de l’any 2022 i que es va convertir, així, en la primera bailaora i ballarina flamenca a guanyar aquest guardó, destinat a les creacions de dansa contemporànies. Li van atorgar per ser una “intèrpret radical de les tradicions que s’expressa sota el signe de la contemporaneïtat”. No és estrany, perquè Molina, també guanyadora del Premio Positano de la Danza i de la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes 2022 i Premio Nacional de Danza l’any 2010, és una de les més grans renovadores de l’escena flamenca. Amb una llarga trajectòria internacional, aquesta coreògrafa iconoclasta i creadora inquieta i versàtil té especial predicament a França, on ha estat artista associada al Théâtre National de Chaillot de París. L’any 2008 la vam veure al Grec participant amb Belén Maya, Diana Navarro i Merche Esmeralda en l’espectacle col·lectiu Mujeres i, el 2018 passat, portant a l’escenari la maternitat en l’espectacle Grito pelao, amb Sílvia Pérez Cruz.
- Composició musical:
Pepe Benítez - Idea original:
Rocío Molina - Ajudantia de direcció:
Julia Valencia - Direcció escènica:
Rocío Molina
Juan Kruz Díaz de Garaio Esnaola - Direcció musical:
Niño de Elche
Rocío Molina
Juan Kruz Díaz de Garaio Esnaola
Daniel Mestre - Direcció tècnica:
Carmen Mori - Músics:
Niño de Elche (Cante)
Pepe Benítez (Piano / electrònica / programacions)
Maureen Choi (Violinista)
Olalla Alemán (Soprano)
Coral Carmina (Cor) - Ballarins/es:
Rocío Molina - Regidoria:
María Agar Martínez - Escenografia:
Juan Kruz Díaz de Garaio Esnaola - Il·luminació:
Carlos Marquerie - So:
Javier Álvarez - Vestuari:
Leandro Cano
Gloria Trenado
Taller Artesano de Mimbre José Luis Encijo - Coreografia:
Rocío Molina - Lletres:
Enrique Fuenteblanca - Fotografia:
Simone Fratini - Producció:
Danza Molina SL
Grec 2023 Festival de Barcelona
Bienal de Danza de Venecia
Bienal de Flamenco de Sevilla
Teatro Español - Producció executiva:
El Mandaito Producciones SL