Roger Mas, Xavier Guitó i Maria Cabrera s’obren la clepsa i els diccionaris per buscar, entre clàssics i no, formes de dir, cantar i tocar a La bellesa al·lucinada.
Sinopsi
L’un observa la menudesa, la quincalla, i hi veu centellejos de grandesa. L’altre ho fa al revés: fita el cel que no s’acaba —ençà i enllà, amunt i avall— i hi veu un rastre humà, una polsinera. La bellesa tanta, la bellesa al·lucinanta que dorm en les coses fins que ve una veu que la diu, en diu el nom petit i exacte, i tot trenca a cantar de sobte.
