David Afkham ens endinsa en el món de la dansa amb Strauss, Prokófiev i Ravel.El Teatre ha volgut demanar a David Afkham, titular de l’Orquesta Nacional de España, que mentre està immers en les funcions de Tannhäuser pugui oferir un programa simfònic.
La sublimació de la dansa és el subjecte principal d’aquest concert; el món del gest i de les figures en moviment des de l’òptica de tres grans compositors.
Strauss estrena El cavaller de la rosa l’any 1910, un títol en el qual torna a un llenguatge més diatònic en relació amb els títols anteriors (Salomé, 1905, i Elektra, 1909). Amb Le nozze di Figaro de Mozart al cap i homenatjant la Viena del segle xviii, Strauss escriu una òpera lluminosa i plena de gracilitat. Després de l’èxit de l’estrena es van fer tot tipus d’arranjaments, però no serà fins a l’any 1944 que Strauss autoritzi la versió més popular (i anònima —tot i que sembla que se li adjudica a Artur Rodzinski—) de la suite amb aquesta inflamada seqüència de danses amb els leitmotiv principals de cada personatge.
Prokófiev, a partir de l’obra teatral de Shakespeare, va escriure el ballet que s’estrenaria al Teatre Kirov l’any 1940. A partir de la mateixa partitura va crear tres suites orquestrals amb una música de gran inspiració melòdica i varietat rítmica. Unes autèntiques joies que, d’altra banda, també són les obres més apreciades del compositor.
Enmig d’aquests dos titans trobem l’extraordinari poema coreogràfic de Ravel: La Valse. Aquesta obra de 1920 i dedicada a Misia Sert, la dona del pintor Josep Maria Sert, neix d’un projecte de fer un ballet en honor a Johann Strauss. La Primera Guerra Mundial va acabar amb una Europa, i ja només quedaven les reminiscències d’aquell món decadent. Així, la partitura és un huracà fantàstic i imaginatiu que evoca un passat grandiós i la destrucció de la civilització occidental.
Programa
Primera part
P. I. Txaikovski
Fantasia Romeu i Julieta
R. Strauss
Suite de Der Rosenkavalier
Segona part
S. Prokófiev
Suite Romeu i Julieta
El Teatre ha volgut demanar a David Afkham, titular de l’Orquesta Nacional de España, que mentre està immers en les funcions de Tannhäuser pugui oferir un programa simfònic.
La sublimació de la dansa és el subjecte principal d’aquest concert; el món del gest i de les figures en moviment des de l’òptica de tres grans compositors.
Strauss estrena El cavaller de la rosa l’any 1910, un títol en el qual torna a un llenguatge més diatònic en relació amb els títols anteriors (Salomé, 1905, i Elektra, 1909). Amb Le nozze di Figaro de Mozart al cap i homenatjant la Viena del segle xviii, Strauss escriu una òpera lluminosa i plena de gracilitat. Després de l’èxit de l’estrena es van fer tot tipus d’arranjaments, però no serà fins a l’any 1944 que Strauss autoritzi la versió més popular (i anònima —tot i que sembla que se li adjudica a Artur Rodzinski—) de la suite amb aquesta inflamada seqüència de danses amb els leitmotiv principals de cada personatge.
Prokófiev, a partir de l’obra teatral de Shakespeare, va escriure el ballet que s’estrenaria al Teatre Kirov l’any 1940. A partir de la mateixa partitura va crear tres suites orquestrals amb una música de gran inspiració melòdica i varietat rítmica. Unes autèntiques joies que, d’altra banda, també són les obres més apreciades del compositor.
Enmig d’aquests dos titans trobem l’extraordinari poema coreogràfic de Ravel: La Valse. Aquesta obra de 1920 i dedicada a Misia Sert, la dona del pintor Josep Maria Sert, neix d’un projecte de fer un ballet en honor a Johann Strauss. La Primera Guerra Mundial va acabar amb una Europa, i ja només quedaven les reminiscències d’aquell món decadent. Així, la partitura és un huracà fantàstic i imaginatiu que evoca un passat grandiós i la destrucció de la civilització occidental.
Programa
Primera part
P. I. Txaikovski
Fantasia Romeu i Julieta
R. Strauss
Suite de Der Rosenkavalier
Segona part
S. Prokófiev
Suite Romeu i Julieta
