Sinopsi
Dugald Bruce-Lockhart, membre de la reconeguda companyia Propeller, dirigeix a Barcelona Romeu i Julieta. L’obra és fruit d’una trobada de l’actor i l’espai fa dos anys, en què va veure en el Teatre Akadèmia el lloc “ideal per explicar la història de manera senzilla, nua, sense tecnologia ni mecànica”
En paraules del director, Romeu i Julieta és una història que tothom pensa que coneix, però sovint es coneix de manera poc concreta o es veu com una història d’amor tràgica. Bruce-Lockhart bufa la pols de la coberta i s’hi acosta des d’un punt de vista fresc, amb nous ulls i ganes de trobar què hi ha realment al cor de l’obra. I arriba a una conclusió inesperada: no és una obra sobre l’amor. Encara que se’n parli, és més aviat sobre l’obsessió i la identitat, i sobre què ens passa quan la nostra identitat es troba amenaçada. Tant Romeu com Julieta es defineixen i existeixen l’un a través de l’altre. Es nodreixen d’una forta addicció de codependència. Sense “l’altre”, la pròpia essència queda esvaïda. Un tipus d’addicció que els supera. En més o menys grau, aquesta aflicció es veu en tots els personatges. Shakespeare construeix un magnífic thriller d’acció, que emmarca la necessitat de comprensió i acceptació entre germans com l’únic camí per construir la pròpia identitat, la pau, i fugir dels inútils banys de sang.
SINOPSI
A la ciutat de Verona hi ha dues famílies enfrontades des de generacions: Els Capulet i els Montagú. Els Capulet celebren un ball de disfresses en el que s’infiltren uns quants membres de la família Montagú. Durant la festa Julieta, la filla de Capulet coneix a Romeu fill de Montagú i ambdós s’enamoren.
