Dos hemisferis: dret i esquerre. Dos oposats. Dues germanes (Andrea i Rosa) viuen en la mateixa casa, en zones separades. L’únic espai que comparteixen és la cuina, però l’acord és utilitzar-la per torns, dividint-se el temps. Tot està dividit i construït per a no creuar-se mai. Així mateix, algú es fa amb l’espai on viu Andrea. Succeeix realment? Qui envaeix l’espai d’Andrea i la porta a ocupar l’espai de la germana?
Sinopsi
Andrea i Rosa són criatures actuals. El seu passat regeix les seves vides i les embolica com un núvol negre i rosa. Els seus remordiments i les seves penes cobren vida, mentre que el present es perd davant del seu ulls com un tren que passa a tota velocitat sobre les vies dels seus records. La fe d’Andrea és com l’escepticisme de Rosa. Les seves malalties, encara que de naturalesa molt diferent, són gairebé similars perquè les fan iguals.
Una relació malaltissa i un horrible secret que penja sobre els seus caps, les manté despertes. I la seva salvació és una ficció constant.
I Andrea és la que té el paper més important, perquè la seva esquizofrènia la porta més enllà de la interpretació d’un simple personatge. Rosa, d’altra banda, utilitza la seva germana com a mirall per a deformar-se a si mateixa. Capta la seva naturalesa i es retro-alimenta d’ella per a continuar mantenint l’esperança; Andrea i Rosa existeixen en algun lloc recòndit, dins de l’altra. La seva casa es converteix en una presó poblada d’entitats que potser són els seus mateixos fantasmes, les seves pors, aquelles pors vinculades als seus traumes infantils, a les paraules dels adults que ressonen encara als seus caps i com el ressò de passos a la llunyania, les envolten i els revela que el seu futur no és res més que una decisió entre un passeig de dues nenes que es prenen la mà i dues dones conscients que ajudar-se no vol dir recórrer el mateix camí de sempre, si no compartir la mateixa por.
