El treball coreogràfic de Roser López Espinosa es basa en una forta fisicalitat, amb una gran passió per la precisió, la delicadesa, elements acrobàtics i el detall. La complicitat i el treball d’equip es donen la mà en un imaginari vital i ple de joc, de poètica refinada i un toc d’humor. Formada a la MTD d’Amsterdam, ha treballat amb coreògrafs com Àngels Margarit, Cesc Gelabert, Pere Faura o Iago Pericot.
Sinopsi
Sembla que tots els sistemes complexos evolucionen a partir d’unes poques regles senzilles. I amb aquest pensament, despleguem pautes de joc i provem d’existir plegats. Partint de la idea d’entramat i del so de les cordes, habitem el moviment que comença a les mans: donar-nos les mans, agafar-nos, sostenir-nos, nuar-nos… Per traçar una partitura física d’interdependències i confiança mútua; d’acords però també de dissensions, d’equilibri compartit, d’afinació i de desordres, de cossos que es repleguen sobre ells mateixos i cossos que es despleguen en moviments col·lectius. Una partitura sobre el grup, les seves arestes i les seves derives.
