Rovira versus Rodríguez

Fer riure a partir d’escenes quotidianes té dues cares: per una banda, és senzill perquè tothom s’hi pot sentir fàcilment identificat; per l’altra, és complicat perquè qualsevol exageració o llicència que es passa de la ratlla és detectada per l’espectador, que desconfia. Rovira vs. Rodríguez, però, agafa els punts forts d’una situació del tot creïble i aconsegueix les rialles del públic traient suc d’estereotips i fent bromes de caràcter cultural, sexual i polític.

Aquest espectacle forma part de la trilogia que Cristina Clemente i Nelson Valente han escrit i dirigit —amb la col·laboració de Muguet Franc com a ajudant de direcció— dins del marc d’un projecte de creació escènica internacional d’On el Teatre Batega, que vincula el teatre català amb l’argentí. El Maldà, la Sala Flyhard i la Sala Versus Glòries han acollit un d’aquests muntatges, que es poden gaudir com a sèrie però també de manera independent. Es tracta, doncs, de tres espectacles en què la doble llengua té un sentit ple i argumentat, i moltes possibilitats còmiques!

Dues dones grans estan enamorades i, després de fer-ho públic, volen que els fills respectius es coneguin. L’àpat familiar, que té lloc en un patí molt ben reeixit —l’escenografia va a càrrec d’Elisenda Pérez—, contraposa les visions d’uns i d’altres, de maneres de fer diferents. Malgrat que la breu durada de la comèdia exigeix que l’arc d’alguns personatges sigui una mica desorbitat, tots i cadascun dels actors compleixen amb el paper i llueixen en el seu moment estel·lar.

 

Rovira versus Rodríguez és una nova creació teatral de la dramaturga barcelonina Cristina Clemente i el dramaturg de Buenos Aires Nelson Valente, que és part d’una experiència de col·laboració escènica internacional. S’han fet tres obres amb els diferents familiars. I aquesta és la que uneix a les dues famílies.

Dues famílies fan una trobada per comunicar una cosa entre ells. I a partir d’aquesta situació, succeeixen coses còmiques, hilarants i completament inversemblants.

Cristina i Nelon juguen molt bé amb el que pensem dels catalans i dels argentins, creant moments divertits. El xoc entre les dues cultures, els tòpics entre els catalans i argentins provoca moments divertidíssims.

La iniciativa de crear aquest projecte entre sales de Buenos Aires i de Barcelona, ha estat tot un encert. A veure si podem veure les 3 obres la temporada vinent i altra iniciativa com aquesta.

Gran encert entre els diferents actors. Tant la part catalana com argentina tenen els seus moments. Lide Uranga i Lluïsa Castell magnífiques com a matriarques de les dues families; que s’han de veure amb els seus fills (i un més).

Ha estat una bona manera de finalitzar la temporada teatral. I ara a tancar fins al setembre.

Podeu veure la meva opinió al següent enllaç

Rovira versus Rodríguez és l'última peça que tanca la trilogia de la família, escrita i dirigida per Cristina Clemente i Nelson Valente.

Ha arribat el moment en què les dues famílies, els Rovira i els Rodríguez es coneguin. És una situació que a la Mercè i a la Sílvia els crea una mica d'ansietat i estrès. És molt important per elles que tot surti bé. D'una banda, estan contentes de poder compartir la seva felicitat amb els seus familiars, però d'altra banda senten una gran pressió que alguna cosa pugui sortir malament. No volen cometre errors per tal que la trobada sigui agradable.
Ha arribat el moment de trencar amb les distàncies físiques i també les generacionals.
Però, els hàbits, manera de fer i tarannà de cada país, confrontaran directament uns amb els de l'altre.

Els interessos de cadascun, xocs culturals, tradicionals i lingüístics, tòpics i prejudicis i malentesos, provocarà situacions hilarants i còmiques.

El somriure és present durant tot l'espectacle.

Personalment, de les tres peces, aquesta és amb la que més he gaudit. Divertida no, el següent.

No us la perdeu!!

“És una comèdia per passar l’estona”

Ho diem de vegades amb un cert to de menyspreu, com si fos un gènere menor. Fer passar una estona divertida fins al punt de no deixar de riure durant tota l’obra, mantenir l’atenció amb la seguretat de que alguna cosa ha de passar no és menor ni gens fàcil. Fer obres divertides de qualitat té molt mèrit i una gran feina al darrera. El guió, la direcció, el treball dels intèrprets i l’escenografia han d’estar pensats en clau d’humor des del començament. Passar una bona estona també és una de les finalitats del teatre i riure de nosaltres mateixes és molt curatiu. Passar uns bona estona es pot convertir en una gran tarda que recordarem i tornarem a riure.

És una producció de On el teatre batega de les sales Flyhard, El Maldà i Versus Glòries. Aquesta és la darrera de la sèrie de tres espectacles. És una comèdia catalano-argentina la dramatúrgia de la qual és compartida per una catalana, Cristina Clemente i un argentí Nelson Valente que han treballat conjuntament en aquest projecte de col·laboració entre sales i països.

Dues dones grans reuneixen els fills d’ambdues per donar-los la notícia de que es volen casar. Si li afegim que una d’elles és argentina (Lide Uranga), i l’altra catalana (Lluïsa Castell), la comèdia està servida. La relació entre els fills és el nus de l’obra que es complica de mica a mica tot i la bona intenció de les mares que volien crear una gran família comptant amb la concòrdia entre els fills.

Nuria Cuyàs i Jordi Andújar són els fills de la Mercè. Julian Ponce i Mayra Homar són els fills de la Sílvia i Gabriel Beck la parella d’aquesta última i a través d’ells i d’una escenografia lluminosa i alegre (Elisenda Pérez) es posen de manifest les diferències i la personalitat de cada personatge.

Hi trobem una barreja de cultures, de llengües, de costums i tradicions. El retrat dels tòpics és tan còmic i exagerat que multiplica el ridícul del que és tan nostre i coneixem tant bé. Molt recomanable a catalans i argentins.

I per fi arriba la tercera part de la trilogia catalano-argentina que ha aconseguit arrancar moltes rialles en el Grec d’enguany. No podia ser d’altra manera que reunint a les dues famílies que van protagonitzar, respectivament, Silvia i La paella dels dijous. Aquest cop es troben tots –com una família normal i disfuncional alhora- en el pati d’una casa que les mares han llogat a Zahara de los Atunes. Entre parets blanques i geranis florits, les dues caps de família pretenen que els fills es coneguin i congeniïn. Ja es veu venir, de lluny, que no serà fàcil...

La comicitat de Rovira vs Rodríguez es basa sobretot en els tòpics de les dues cultures: l’independentisme, la suposada gasiveria dels catalans, la psicologia argentina, Messi i el futbol en general, etc. A vegades es força la màquina perquè hi entri tot, i cap al final potser es precipita cap a un desenllaç no del tot versemblant; això sí, molt divertit. I és que qui es pot resistir a veure la desimboltura final d’un sòmines com en Guifré (Jordi Andújar) o la baralla monumental per saber qui és més obert de mires.

Un altre cop, igual que ja passava en les dues primeres parts, les interpretacions tornen a ser decisives. La naturalitat de Lide Uranga –una actriu que sempre cau de peu, sigui quin sigui el repte-, la bonhomia que sempre expressa Lluïsa Castell i la comicitat de la resta fan que el retrobament constitueixi una festa en tota regla. Una boníssima manera d’acabar la temporada teatral.