Rudo

M’en havien parlat molt bé i ahir per fi a Cecuca vaig poder gaudir no us podeu imaginar com, d’aquesta joia. L’entrada ja és peculiar i intueixes que alguna cosa sorprenent veuràs i efectivament així és. Desprès de passar una núvols de fum, és la pròpia companyia qui et rep en un espai íntim i màgic i conforme vas entrant, el mateix Alcantara va muntant bancs amb taulons i acomodant els espectadors. Rudo és un espectacle de circ contemporani de petit format que vol retre un homenatge als homes que amb el seu treball dur, de sol a sol han deixat la seva pell i us puc assegurar que Manolo Alcántara hi deixa la seva. Seixanta minuts de bombardeig de sensacions visuals i sonores fets amb una duresa extrema i una perfecció mil·limètrica i amb una constant complicitat amb el pùblic, però que també té la seva part tendra i poètica. Aquesta va a càrrec de Laia Rius (violí) i Maria Bou (violoncel) interpretant composicions de Clara Peya. No cal aclarir que la creació, direcció i escenografia de Xavier Erra, és sublim. No voldria passar per alt esmentar un número on el fonambulista amb la dificultat que això comporta, recorre la barra amb un titella que va fent el mateix que ell, emociò. Suposo que continuaran gira i si no ho heu vist, feu-ho perquè és un imprescincible. Un 10, màgia pura.