Quan Dvorák va tornar dels seus viatges a Amèrica, l’any 1895, era un home diferent. Després d’abandonar la simfonia com a gènere, va dedicar l’última dècada de la seva vida a dues exuberants formes musicals, el poema simfònic i l’òpera.
Les obres que en van resultar, extraordinàriament poètiques, van ser l’intent de Dvorák d’arribar al cor de l’esperit txec, descrivint en la música i el teatre els relats que tant apreciaven els seus compatriotes. Una d’elles va ser Rusalka.
Obra mestra de la lírica del Romanticisme, parla de l’ondina que adopta naturalesa humana i en paga cruelment les conseqüències.
Sinopsi
Rusalka —faula lírica en tres actes— va ser estrenada a Praga el 1901 i és l’òpera més coneguda i estimada —amb La núvia venuda de Smetana— del teatre líric txec. Dvorák ja havia mostrat el seu interès pel folklore txec en un grup de poemes simfònics inspirats en les balades populars de Karel Jaromír Erben, i adoptà decididament un llibret de Jaroslav Kvapil, centrat en una ondina o esperit de les aigües, inspirat en la popular Undine (1811) de Friedrich de la Motte-Fouqué i també en La sireneta (1837) de Hans Christian Andersen.