Safo és un poema escènic, musical i visual que explora la figura de la gran poeta de Lesbos. Enigmàtica i misteriosa, és una autora venerada i respectada fins avui, que va compondre més de deu mil versos, dels quals només ens han arribat escassos poemes complets i versos solts. En contrast amb la clamorosa absència de la seva obra, la seva figura llegendària no ha fet més que créixer amb el temps.
Un joc metateatral dirigit per Marta Pazos, amb música i interpretació de Christina Rosenvinge. Un diàleg entre present i passat per celebrar a Safo.
Sinopsi
En un jardí de Lesbos, illa entre Orient i Occident, la poeta Safo ha convocat a les Muses protectores de l’art per saber què serà del seu nom. Les deesses detenen el seu joc per iniciar amb Safo un viatge a través del temps: d’Ovidi al segle XXI, dels versos perduts a una subhasta a Christie’s. Però també ens aproparem a la Safo humana, a l’artista que tocava en casaments i cantava al desig per diverses dones. Safo va inventar la nostra forma d’entendre l’amor. Aquesta nit, de la mà de les Muses, intentarem entendre-la a ella.
Aquesta proposta escènica recorre a l’univers sàfic a través de quelcom imaginat, projectat, especulat per els/les estudiosos/es i artistes al llarg dels segles, i reconstrueix a partir del que ha quedat –els enigmàtics versos incomplets, la influència en autors posteriors com Ovidi, Catulo, Nosis o Erina-, el que va poder ser i el que significa Safo en un cànon majoritàriament masculí, que durant segles ha intentat reinterpretar la seva figura segons els valors i prejudicis de cada època.