Marcela Levi i Lucía Russo: Mordedores

Marcela Levi i Lucía Russo: Mordedores

Sinopsi

El 2014 Marcela Levi i Lucía Russo van iniciar un procés de llarga durada que requeria la participació col·laborativa de performers en una investigació sobre la violència, entesa i experimentada més enllà de les seves connotacions immediates d’anihilament, mort i destrucció. Contrariant l’imaginari (i les polítiques culturals i socials) que cerquen pacificar la violència mitjançant un dopatge, d’un buidat de l’energia -també ells, evidentment, violents– realitzats en nom d’una harmonia edificant, Levi i Russo incorporen l’energia de la violència com a disparadora d’una espiral de forces en tensió.

La coreògrafa carioca Marcela Levi i la coreògrafa argentina radicada a Río de Janeiro Lucía Russo treballen juntes des de 2010 en Improvável Produçoes. Ambdues aposten per una direcció artística com un ordre obert en el qual les diferents posicions inventives es creuen en un procés que dóna la benvinguda a les línies desviades, al dissens i a les diferències internes com la resistència crítica constructiva i no com a polaritats contradictòries i autoexcloents. El dissens com a motor de creació i pensament aquí es fa cos i acció.

Sinopsi

El 2014 Marcela Levi i Lucía Russo van iniciar un procés de llarga durada que requeria la participació col·laborativa de performers en una investigació sobre la violència, entesa i experimentada més enllà de les seves connotacions immediates d’anihilament, mort i destrucció. Contrariant l’imaginari (i les polítiques culturals i socials) que cerquen pacificar la violència mitjançant un dopatge, d’un buidat de l’energia -també ells, evidentment, violents– realitzats en nom d’una harmonia edificant, Levi i Russo incorporen l’energia de la violència com a disparadora d’una espiral de forces en tensió.

La coreògrafa carioca Marcela Levi i la coreògrafa argentina radicada a Río de Janeiro Lucía Russo treballen juntes des de 2010 en Improvável Produçoes. Ambdues aposten per una direcció artística com un ordre obert en el qual les diferents posicions inventives es creuen en un procés que dóna la benvinguda a les línies desviades, al dissens i a les diferències internes com la resistència crítica constructiva i no com a polaritats contradictòries i autoexcloents. El dissens com a motor de creació i pensament aquí es fa cos i acció.

Enllaç copiat!