Santa de sustrato autónomo, està inspirada en escenes de la vida de la màrtir Santa Inés, Inés-Sybille presenta una peça work in progress en la qual reflexiona sobre el seu propi desig. Mitjançant un exercici catàrtic, la performer explora les fronteres i límits entre allò bell i allò monstruós. Santa de substrat autònom és també un qüestionament del patiment i sacrifici com a prova legítima damor.
Sinopsi
És possible subvertir narratives religioses a través del moviment? Aquest trastorn de l’ordre té alguna cosa que aportar a noves maneres d’entendre els cossos i les identitats? La ballarina recull el terme futurista i transhumanista de Natasha Vita-More, “persona de substrat autònom”, per referir-se a la capacitat de crear noves formes identitàries sense que estiguin lligades a un sol cos i que es mouen en diferents substrats (biosfera, ciberesfera i entorns virtuals).
Mitjançant aquest viatge poètic, la performer surt a la trobada de la lloa del vudú haitià Erzulie Freda. Així, crea un exercici de collage diaspòric que ens recorda la dimensió identitària de la dansa per mitjà de la deformació, la transformació i fins i tot la mutació.
