Què cony és això? No sembla massa seriós, però és l'elenc que han  muntat la Cris Celada i la Tatiana Sánchez Garland, un duet que han escrit una obra impossible, d'un teatre del absurd post... postnosé. Una obra feta de peces soltes sense, aparentment, ni cap ni centener. Així doncs, queda clar que no queda massa clar els missatge que la parella de noies vol transmetre a la societat moderna. Espectacle divertit, desmarxat, però fet amb gran rigor. Satíric. Val la pena anar-lo a veure abans de que caigui de la cartellera... avui, diumenge 12 de juliol. És el que hi ha en aquest moment.

 

Un bon amic em va escriure dient-me que no em perdés aquesta proposta de "no teatre" i no m’ho vaig pensar dues vegades.

Una proposta diferent, no un ***** estrelles , però si curiós i original, i del tot recomanable.

Una obra feta varies peces co-dependents ( unes millors que d'altres) en espais diferents, han format aquesta gran peça.

Fer no teatre, despullar-se física i interiorment i parlar sense dir rés, senyors, té el seu mèrit. Es tracta d’una proposta sense convencionalismes. Cristina Celada i Tatiana Sánchez juguen amb el públic; passem de ser espectadors a ser part de l’espectacle.

El moment "mujeres objeto" ....desconcertant. Bé, avui entre el públic hi havia una noia que ha començat a escridassar a les actrius, que han aguantat amb professionalitat aquella cridòria feminista i reivindicativa. Es veu que el fet que les noies es despullessin en públic, l'ha ofès com a dona. Al final l'han fet fora, llàstima, donava molt de joc; fins hi tot semblava part de l'espectacle.

Si podeu anar-la a veure no us ho penseu i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

La meva conclusió: Divertit, curiós, original, diferent, intel·ligent i a l’hora absurd.

VALORACIÓ: *** 1/2