Sinopsi
De la comèdia al drama. Una entrevista per un lloc important de feina en una empresa d’hosteleria és el centre de tot plegat. És el lloc on riem de situacions absurdes però on al mateix temps pensem i ens adonem de la bogeria i, molt sovint, de la ignorància que ens encega a tots plegats. Què prioritzem la necessitat o l’ètica? La moral i gairebé pidolar, o rebaixar-se, acceptar i viure, amb penes i treballs però viure. Podem canviar tot això? Dos personatges, el cap de personal i subdirector del Grup d’Or, i la candidata són suficients per explicar una situació que a vegades utilitza la farsa, però que es basa en essència en situacions viscudes i vistes, malauradament, en la realitat dels nostres dies. L’argument és simple, hi ha un lloc de feina i dues candidates. Aquesta és l’entrevista i la prova final amb una d’elles.
La Companyia
Es tracta d’un projecte integrador que ha unit diversos grups i companyies, amb base comuna a l’Escola d’Actors de Barcelona, que proposa i que resta obert a propostes de tota mena. La seva voluntat va ser, des d’un principi, seguir l’activitat després dels estudis, i crear obres pròpies per poder-les dur a escena. Amb ja més de 5 anys de vida, ha elaborat gairebé una desena de projectes, alguns dels quals encara latents o per estrenar, i ha volgut sempre unir com a base de la seva filosofia, diverses disciplines artístiques a dins, com la dansa, la música, l’escultura, l’arquitectura, la fotografia o el cinema. Maleïdes Flors també busca el foment de la cultura, amb la reposició de textos clàssics o contemporanis que ajudin a acostar a la gent l’obra de diversos autors destacats, amb l’impuls d’activitats paral·leles a l’obra com puguin ser col·loquis, debats o exposicions. Per damunt de tot però, observa el teatre com un element més de la comunicació, un element important, i es fixa per tant com a prioritat dur a escena relats que, siguin ficticis o no, sempre es basen en una realitat estudiada. Podríem sense exagerar parlar d’un primer periodisme teatral, sempre amb la voluntat científica de no explicar coses gratuïtes, sinó històries que ens atenyen a tots, escenaris que tenen lloc a casa nostra o a fora, però que ens són a tots comuns en el temps. Aquesta voluntat periodística es basa en la investigació, en els viatges, en la documentació. Som una societat mal informada per excés d’informació, la majoria d’ella en mal estat, i ens calen moments de pausa i reflexió, i ens cal poder discernir els problemes, i ens cal denunciar abusos, i ens cal una educació per saber entendre que un dogma és sempre una falta a la intel·ligència, i que en qualsevol conflicte, judici o succés, sempre existeix una escala de grisos, no només el blanc o el negre, perquè cal preguntar sempre a les dues parts, cal contrastar la informació i cal sobretot pensar abans de parlar.
