Semàfors en ambre de la directora i dramaturga Anna del Campo parla de com la ciutat i la festa són solucions que hem trobat per evadir-nos de la tristesa al nostre món, de la nostra realitat.
Sinopsi
El museu de la tristesa i la festa. La ciutat s’ha convertit en un magatzem de persones apilades en enormes estanteries iguals, prestatges que formen aquest museu que sempre està inacabat, sempre en obres. Als museus sempre hi ha una mica de tristesa, guardem allò que no volem perdre ni tocar, volem aturar el temps.
La festa, en canvi, ens fa protagonistes i mostra les nostres esquerdes. Tothom està una mica trista a les festes, tothom busca aturar el temps per no tornar a les obres, per quedar-se al tekno.
La ciutat i la festa són solucions que hem trobat pel nostre món, per la nostra realitat, i aquesta de mica en mica cria monstres a dins nostre que s’amaguen rere els nostres ulls, en els nostres propis museus tristos.
