Sinopsi

Mercè Sampietro protagonitza al Teatre Nacional un cant de Mercè Rodoreda a la llibertat femenina

A la Barcelona de principis del segle XX, les tristeses d’una professora de piano soltera es transformen en el vigorós procés de construcció d’una personalitat forta i lliure, davant dels ritmes marcats per un món de desitjos masculins. Una celebració de la independència femenina que en l’exili republicà de la seva autora també esdevé un lúcid clam pels valors democràtics.
Concebut des del diàleg directe amb una tradició escènica estroncada per la Guerra Civil, en un equilibri exquisit entre ironia i continuïtat, el teatre de Mercè Rodoreda és una baula fonamental a l’hora d’entendre aquesta veu tan assenyalada en la literatura europea del segle XX.

Durada:
180 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Mercè Sampietro protagonitza al Teatre Nacional un cant de Mercè Rodoreda a la llibertat femenina

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 10

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Feia temps que no ens ho passàvem tan bé al Teatre

Feia temps que no ens ho passàvem tan bé al Teatre. Divendres passat vàrem sortir de la Sala Gran del TNC amb un somriure dibuixat a la cara i és que estàvem plenament satisfets amb la proposta que Sergi Belbel ens ha regalat, basat amb un dels pocs textos escrits pel teatre de Mercè Rodoreda.

Un text que fa uns 20 anys ens va descobrir la gran Rosa Novell, escrit per Mercè Rodoreda als anys 50 però que ens parla d'una època anterior, en ple esclat del Modernisme a Barcelona.

Amb una aparença de Comèdia costumista, ens dibuixa uns personatges que ara mateix ens menjaríem amb patates, per la seva enorme tendresa.... un grup de veïnes de més de 60 anys, que ja han esdevingut amigues fidels, i que viuen al barri de Sant Gervasi de Barcelona; grup encapçalat per la senyora Florentina, professora de piano, amistançada del «senyor Homer» durant gairebé trenta anys.... i el seu divertidíssim cor de veïnes Zoila, Júlia i Perpètua.

La irrupció de la nova minyona, la Serafina, una noia jove, de poble, desinhibida, molt lluny del que la Florentina representa, serà el revulsiu que finalment sacsejarà els fonaments de la seva llar.

Sergi Belbel ha portat les flors que tant estimava la Rodoreda a l'escenari de la Sala Gran .... un esclat de colors en els vidres de la galeria Modernista i també en el jardí ple d'hortènsies del pis propietat de la Sra. Florentina, en una espectacular escenografia de Max Glaenzel, que per si sola esdevé un altre protagonista d'aquesta proposta.

Nosaltres crèiem erròniament que el text era un pretext per dibuixar una comèdia d'època "amable" i poca cosa més, i reconeixem que estàvem totalment errats, perquè és una obra que dibuixa una societat burgesa barcelonina de principis de segle passat, des de les petites coses i el costumisme de l'època, però amb una visió molt actual en la defensa de la llibertat de les dones... i això sobta molt quan Mercè Rodoreda ens està explicant una història situada 100 anys enrere.

Però el gran descobriment en aquesta producció, es el paparàs que fa Elisabet Casanovas de la minyona Serafina (Zerafina).... senzillament memorable. A Sergi Belbel li va costar més de 3 mesos de càsting per trobar la persona idònia per fer aquest paper, en la recerca d'una actriu que tingués una edat semblant als 18 anys d'aquest personatge.

Si desitgeu llegir la valoració original sencera, només heu clicar AQUÍ

05/03/2017
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Un gran text… per a dones soles

N'hi ha que han dit que aquesta Florentina no aporta res de nou i que el TNC no hauria de seguir reproduint estampes d'èpoques passades, si no és per actualitzar els seus textos i donar un tomb a la truita. S'ha dit també que és feina dels teatres privats fer obres d'aquesta mena i deixar el teatre nacional per a altres menesters. Potser tots tenen la seva part de raó, però jo no puc deixar d'admetre que he gaudit de valent amb Rodoreda, amb el magnífic planter d'actrius, amb la clàssica direcció de Belbel i amb la megalòmana escenografia de Max Glaenzel. És fàcil criticar un tipus de producció com aquesta, però crec que encara és més fàcil caure sota els efectes d'un text i uns personatges que provoquen empatia i tendresa quasi des del principi.

I és que Rodoreda estructura i planifica molt bé la seva obra. Tot i haver fet només una mitja dotzena de peces teatrals, l'autora es manega bé amb els diàlegs i la dosificació de les situacions, aconseguint que ens enamorem a poc a poc i a base de situacions quotidianes d'uns personatges tremendament humans. A més, a La senyora Florentina hi ha un missatge feminista molt potent, amb unes dones que en la seva època podien estar estigmatitzades però que decideixen ser lliures... en "una casa per a dones soles". Potser al final, amb l'aparició d'un personatge sorpresa, la trama es ressenteix una mica, però sigui com sigui val a dir que tot flueix pel camí correcte. Gran part de culpa la tenen una sèrie d'actrius en estat de gràcia, des de les veteranes -una esplèndida Mercè Sampietro, acompanyada de les entranyables Margarida Minguillón, Teresa Urroz i Carme Callol- fins a la quasi debutant Elisabet Casanovas, que afronta el personatge més divertit i més tendre de la funció. Toni Sevilla clava el seu deslleial Homer, mentre que Enric Cambray i Gemma Martínez es fan càrrec dels personatges petits. Tot plegat, una estona de bon teatre -necessari o no-, que el públic agraeix i recompensa.

04/03/2017
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

La senyora Florentina i la zenyora zerafina

Aquests dies podem veure a la Sala Gran del TNC "La senyora Florentina ...", que havia estat estrenada per Mario Gas al Romea l'any 1993, amb Rosa Novell i Rosa Renom en els papers protagonistes. El muntatge de Sergi Belbel s'assenta en tres elements molt rodoredians:

1. L'escenografia, espectacular, molt de sala gran, dibuixa dos espais: un primer pla que figura el menjador d'una casa bona de Sant Gervasi, i un segon pla, el jardí florit d'hortènsies tan de la Rodoreda, tan present a la seva obra narrativa, però també en la poètica i en la dramàtica. Una divisió tan evident de l'escenari sembla que hagi de significar alguna cosa, dos móns diferenciats, una ambivalència d'algun tipus, però en canvi cap metàfora acaba de prendre força, i ens quedem amb la impressió que és un efecte estètic que ajuda, amb la col·laboració del disseny d'il·luminació a mostrar el pas del temps.

2. La soledat. L'eix temàtic que sobrevola la història és la soledat de quatre dones que per diverses raons no es troben tan acompanyades per les seves parelles com elles havien cregut que ho estarien en el passat. La combaten amb ironia i amb la fortalesa que els atorga l'amistat que s'estableix entre elles.

3. La Zerafina, la minyona papissotes, és un personatge que ja apareixia en un relat de "La meva Cristina i altres contes" que actua com a catalitzador de forces internes que romanen incipients dins la senyora Florentina des de fa molt de temps. La Zerafina és l'aire fresc que s'escola en una casa encartronada i en la vida encartronada de la senyora que no veu la manera d'engegar-ho tot.

Quin gran descobriment el de l'Elisabet Casanovas. És cert que és un personatge agraït, de caracterització senzilla, però també era fàcil caure en els clichés i els llocs comuns que podrien haver estat un llast per al resultat final. Casanovas troba els matisos necessaris per a defugir-ho i arrodonir una interpretació ajustadíssima, rodona i molt divertida.

La potència que Belbel entrega a la Zerafina dilueix, en part, el pes de la resta de personatges, i se'n ressent la història de la Florentina. En qualsevol cas, és un muntatge més que gaudible, amb to de comèdia amarga, que suposa el naixement d'una estrella. Per molts anys!

03/03/2017
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

M’han semblat quatre lloques…

... les protagonistes d'aquesta obra, una mena de falsa comèdia costumista; el to de veu exagerat, la forma de moure's com si els hi fessin mal els peus caminant de puntetes, movent els braços fent "aspavientos", i quan s'han posat a cantar i ballar cuplets com el babilonia que mareo, m'ha caigut un per cada camal fins a quasi passaf vergonya.

Em sap greu, però a l'entreacte he tocat el dos.

Crítica completa » http://blocdenkbrota.blogspot.com.es/2017/03/la-senyora-florentina-i-el-seu-amor.html

25/03/2017
Pau Rosell Simón

“El crit feminista del segle XX s’alça al TNC”
Arriba a la temporada 16-17 de l’aclamat Teatre Nacional el muntatge de “La senyora Florentina i el seu amor Homer”, un text de Mercè Rodoreda per teatre.
Ens sentem a les butaques del nacional i pensem en el que ens espera, 2h i 40’ de funció capitanejades per la gran Mercè Sampietro en el paper de la senyora Florentina i, per la nova talentossa actriu: Elisabet Casanovas, interpretant el paper de Zerafina, la minyona, una noia que només escoltant-la parlar ens fa riure. Un grandiós Toni Sevilla es posa en la pell de l’Homer, el paper que fa trasbalsar els pensaments de la protagonista de l’obra encara que, amb poques intervencions.
Comença l’espectacle i l’excel·lent repartiment comença a fer-nos-ho passar d’allò més bé, però, arriba el final del primer acte i meitats del segon i la cosa comença a trontollar per l’espectador que no està acostumat a textos de Rodoreda, “ens trobem amb converses molt llargues que dificulten l’avanç de l’argument” (afegeixen alguns expectadors). El destí de “La senyora Florentina i el seu amor Homer” no és crear una historia intrigant que faci que l’espectador estigui expectant de tot el que passa, sino que, reflectir com si fos un mirall, la societat de l’època (que n’hi havia per sucar-hi pa…) i els seus costums. La dona és la principal protagonista d’aquest espectacle, un crit feminista sobre els drets de la dona i la llibertat personal, un crit sobre els matrimonis, la soledat, l’amor, l’amistat forta, la confiança, el masclisme i el contrast entre el jovent i la classe burgesa de les classes socials.
Definitivament “La senyora Florentina i el seu amor Homer” és una obra que va més enllà, una obra que provoca debats i que fa que a les portes del teatre, encara segueixis rumiant sobre les qüestions que proposa.
Cal destacar que l’escenografia, vestuari i il·luminació són molt acertades, ja que transmeten perfectament imatges de la societat burgesa de les dones a la Barcelona del s.XX en un gran immoble a Sant Gervasi.
Com deia Homer… “A viure, a riure! “

21/03/2017
Hebert Parodi

Una amiga meva diu que “Plaer és dolor”, sempre ho he discutit…fins ara. “LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HORMER” és del més avorrit, carrincló, amb humor ranci que he vist…i al mateix temps, tot un plaer per la sublim actuació de l’Elisabet Casanovas, a qui jo desconeixia (hauria de començar a mirar la tele).
Quan ella apareix (tard, uns espectadors ja havien marxat) et fa seu des de l’inici (tòpic que aquí és veritat), t’enamora artísticament. Com em van dir uns teatraires, el paper de criada papissota de poble és un bombó. Cert, però el mèrit és no haver fet el bombó empalagós sinó deliciós. Funciona no només com a contrapunt de les senyores grans sinó que la interpretació, per sí sola és genial, més enllà de rèpliques enginyoses; fins i tot quan camina transmet què i com és el seu personatge, amb molt d’humor (aquest sí, del bo) i matisos. Segur que la direcció té mèrit en això i diria que s’ha entregat tant a ella que ha provocat que els altres personatges siguin o desdibuixats (a algú li importa realment què li passa a Florentina?), caricaturescs i exageradíssims (les amigues) i amb moments de certa vergonya (cuplés picantons). Tot s’ha de dir, tothom reia de valent.
Llegeixo que l’obra és un missatge reivindicatiu del paper de la dona, de la seva decisió de ser “dones que viuen soles”. Bé, jo no vaig veure que fessin res per triar aquesta situació, que encaren com poden: Florentina després de dècades d¡espera per no ser una dona que viu sola, només actua, i moguda per la ràbia, quan l’home, menyspreable, pren una decisió, les amigues no han triat el no tenir parella o que aquesta no els aporti gaire cosa i la Zerafina actua per una situació personal que el pretenent no acceptarà i perquè ha canviat la seva situació econòmica.
A banda de la Casanovas, gaudim d’una escenografia preciosa, l’enorme sala d’estar d’una casa bona de Sant Gervasi, amb finestrals a un vistós jardí (tractant-se de Rodoreda no podien faltar les flors), i un magnífic vestuari. També veiem un camaleònic Enric Cambray en papers ben diferents, entre ells l’únic que ens ensenya l’altra cara de la història, la que veu el món fora de la residència de la Sra Florentina, interessant contrapunt entre la percepció dels burgesos i els treballadors.
En RESUM: per veure, com ha dit algú, el naixement d’una estrella.

20/03/2017
Lluis Rodon Domene

Magnífic espectacle de llarga durada però molt entretingut.A destacar la magnífica actuació de tots els actors i actrius, especialment de la jove Elisabet Casanovas que es fa seu el públic amb la seva simpatia i el seu domini de la escena.I que dir de la magnífica escenografia, amb una casa i un jardí realment fantastics.

05/03/2017
Lorena

La recomano al 100%. En un saló burgès l’espectador podrà ser partícip de la interpretació de les heroïnes de la Rodoreda. Magnífiques!

05/03/2017
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Reunión de señoras, cotilleos, radio-patio versión Rodoreda! Como no voy a amar esta obra! Es tan yoooo! Jajajaja
Casi me he sentido como una de las amigas que se reúnen para chafardear y poner a parir a todo el mundo!
Mercè Rodoreda era una visionaria!
Sin duda es la obra del TNC de esta temporada que de momento más me ha gustado! Todas las actrices están de escándalo! Aunque eso sí… la gloria se la lleva sin duda Elisabet Casanovas! Está magnífica! Me he reido como nunca con sus ocurrencias! El momento “compra’t un cendrer” pasará a los anales del teatro jajajajaja
La escenografía preciosa! Que jardín y que casa tan preciosa! La quiero para mí!
Teatro ideal pra todos los gustos!

25/02/2017
Laia Güell

Gallina de pell! Immensa, impresionant, inigualable Elisabet Casanovas!!!

24/02/2017

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Mercè Sampietro és la Florentina de Rodoreda al TNC

Sergi Belbel dirigeix La senyora florentina i el seu amor Homer de Mercè Rodoreda a la Sala Gran del Teatre Nacional. L’obra, protagonitzada per Mercè Sampietro, és una celebració de la independència […]

19 febrer 2017