Sería una pena que se marchitaran las plantas parla sobre la ruptura d’una relació amorosa. La crisi a la ruptura s’obre quan un dels personatges no aconsegueix acordar-se de l’esdeveniment més important de la relació en els ulls de l’altre. A través dels records l’exparella intenta explicar la seva història en comú. És una obra sobre els intents d’expressar-nos verbalment i crear una història que puguem comptar i que puguem assumir.
L’estructura de l’obra és oberta. És possible que cada posada en escena sigui diferent, els actors usen els seus propis noms, edat i biografia. En aquesta versió de Sería una pena que se marchitaran las plantas parlem sobre la vida a Barcelona fent servir l’experiència dels actors que viuen a la ciutat.
L’autor de l’obra és part de cada posada en escena i interactua activament amb els actors i l’audiència per tal de trobar la millor versió de la mateixa.