La música antiga, la contemporània i les arts més diverses troben un territori comú en els treballs de Sete Lágrimas, una formació que hibrida el seu talent amb el de creadors d’altres camps. Dins del festival Bachcelona, posen en comú Bach i una dansa d’Angola a L3 Leipzig, Lisboa, Luanda.
Sinopsi
L’any 1999 va néixer a Lisboa, creada per Filipe Faria i Sérgio Peixoto, Sete Lágrimas, una formació musical estable dedicada a trobar els camins comuns que transiten la música antiga i la contemporània. Oberts a la col·laboració amb artistes de les disciplines més diverses, han experimentat amb músics que procedien d’escenes molt diferents entre si i han col·laborat també amb ballarins del talent de l’angolès Fábio Krayze, un artista amb qui ja van treballar plegats en el projecte de la Philharmonie Luxembourg Le Vieux Roi et la Lune. Aquest cop, Krayze constitueix un dels tres vèrtex, el que correspon a Luanda, del triangle que ens presenta aquest espectacle en el qual ell, expert en la dansa pròpia d’Angola coneguda amb el nom de kuduro, combina el seu talent amb el d’una violoncel·lista excepcional, Ana Raquel Pinheiro, i amb les veus de Filipe Faria i Sérgio Peixoto, tots tres representants de l’“L” de “Lisboa”. Com a tercer angle del triangle que ens presenta aquest espectacle, Leipzig, la ciutat alemanya on va viure, treballar i morir J. S. Bach. I és que aquest compositor és el gran protagonista d’un espectacle que, precisament, se celebra tant dins del Grec Festival de Barcelona com en l’edició d’enguany de Bachcelona, un festival que gira al voltant de Bach i està obert a fusions de tota mena, com aquesta en la qual veurem Krayze evolucionant al so del violoncel i de les interpretacions a capella de composicions corals de Bach i altres peces del seu repertori, i en la qual assistirem a la lectura de poemes d’autors i autores portuguesos del temps del compositor.
