Shaking Shakespeare

Atenció !!! “Shaking Shakespeare” torna al Maldà , i no us el podeu perdre !!!

Feia temps que tenia ganes de veure aquest espectacle del que tan havia sentit a parlar, però per un motiu o un altre no hi havia manera d’anar-hi. Així que de seguida que vaig rebre el correu que deia que tornava al Maldà, no vaig dubtar ni un instant per comprar de seguida les entrades. Aquest cop no me la pensava perdre !!!!.

Quan pensem en Shakespeare dalt d’un escenari, generalment ens venen al cap les seves obres des de la paraula escrita. Però... i si posem música a les paraules...? Bé música i poesia..., a les hores sorgeix un espectacle amè, divertit i del tot original, on el talent d’un grup d’artistes és la base de tot plegat.

William Shakespeare va ser sens dubte, un gran amant de la música. En els seus drames s'hi troben centenars de cançons, algunes d’elles amb text propi, i d’altres extretes de cançons populars de l’època.

“Shaking Shakespeare”, dirigit per Moisès Maicas, amb tan sols un piano i sense cap mena d‘escenografia crea un espectacle on integra les cançons i música que Shakespeare va fer servir en algunes de les escenes de les seves obres, amb els diferents gèneres musicals que al llarg dels segles s’han adaptat a l’obra de Shakespeare; començant per un madrigal renaixentista de l’època elisabetiana, fins als musicals contemporanis de Broadway, també inspirats en les seves obres i textos.

A “Shaking Shakespeare” la música i les cançons són interpretades en directe. Compta amb un pianista (Paul Perera), el quartet "The Hanfris quartet", el trio femení "The sing Song Sisters" i tres grans actors, que ho donen tot a escena, durant l’hora i quart que dura l’espectacle. Un repartiment format per un grup d’artistes molt complerts, d’estils musicals diferents, però tots ells destacables pel seu gran nivell artístic (interpretació, cos i veu ).TOTS són brutals !!!

Tot comença i acaba amb la cançó de la vidua “Willow,Willow” (Desdèmona). En un principi és interpretada per tres nimfes shakesperianes, les "Sing Song Sisters" (Núria Cuyàs, Laura Pau, Lluna Pindado), tres veus realment excepcionals. Al final la canta Shakespeare, interpretat per l’actriu Maria Cirici, que ho fa en un to més envolvent i un punt melancòlic.

Pell de gallina quan el tenor mataroní Josep Fadó, va interpretar l’ària de Romeu de “Giulietta e Romeo”(1922) de Zandonai, i “Macbeth” (1847) de Verdi.

Excepcionals el quartet “The Hanfris quartet” format per Juan Bertrand (baríton), Jordi Forcadell (tenor), Gener Salicrú (lead i baríton) i Adrià Sivilla (baix) que amb el seu estil Barbershop Singers, van interpretar algunes de les cançons més significatives de les obres dramàtiques de Shakespeare com “Farewell Dear Love” (cançó de borratxera), “Kiss me Kate” o la sofisticada versió de Cole Porter de “La fierecilla domada”.

Impressionant veure’ls a tots junts cantant “West Side Story” de Leonard Bernstein una versió de “Romeo i Julieta” i “The Lyon King” la pel·lícula amb música de Hans Zimmer ( una adaptació de “Hamlet”).

Només em resta dir que el vestuari és espectacular, els actors es canvien de roba, pentinat, sabates, constantment i amb molta rapidesa.

Al final el públic hem cridat i aplaudit com bojos. Ha estat brutal. Ells ens han regalat un bis. Nosaltres hem seguit aplaudint, aplaudint, aplaudint.

 

No badeu només hi estarà cinc dies al Maldà.

Creieu-me és un IMPRESCINDIBLE !!!

 

(Espectacle nominat a “Millor Musical” per els Premis de la Crítica 2016)

 

 

Un musical (?) que potser no és un musical, però sortireu del teatre xiulant cançons que us han portat records. Un equip molt ben coordinat per Moisés Maicas ens ha fet un repàs per les obres del bard d'Stratford de la mà de grans músics, Zandona, Verdi, Bernstein, Porter que es van apropiar de les seves històries... òpera, musicals, tan li fot, on és la diferència? Només amb l'acompanyament d'un piano que s'ha carregat tota la funció a l'esquena, ens ha semblat escoltar una orquestra simfònica. Nit de re-estrena amb un Maldà a vessar, i com en les grans nits, el públic ha obligat a fer un bis.

Crítica completa » http://bit.ly/1Yn7RpX

He pogut gaudir d'aquest espectacle a Can Gasol (Mataró), i sabent que tornen al Maldà, vaig ràpid a recomanar-lo!

Shaking Shakespeare és un eclèctic concert teatralitzat que agafa Shakespeare com a premisa, i juga d'una manera fresca i original el seu imaginari i les seves múltiples referències, que van de Verdi al West Side Story (la versió yanki de Romeu i Julieta) o El Rey León (la factoria Disney va animalitzar -més- al príncep Hamlet).

Bernat Cot, encarnant al bard anglès, és un estupendo emcee que fila els números d'aquest divertimento on destaquen les aparicions del tenor Josep Fadó (és especialment graciosa la desimboltura d'aquest reputat cantant d'òpera en un context de petit format), l'humor a capela dels The Hanfris Quartet i els fantàstics moments grupals, molt ben coreografiats.

Si vols sortir del teatre carregat de bon rotllo i amb la sensació d'haver vist molt de talentorro junt, ves-hi!

De totes les versions d’obres de Shakespeare i compilacions dels seus textos, el format musical és, normalment, el menys habitual. No obstant això, ja hem vist aquesta temporada el Molt soroll per no res d’Àngel Llàcer i Manu Guix on barrejaven cançons de Cole Porter amb la comèdia del cèlebre dramaturg anglès. Una mica en aquesta línea, Shaking Shakespeare presenta una antologia de peces d’òpera i espectacles de Broadway que van néixer inspirades per obres com Romeu i Julieta, Macbeth, Otello, Hamlet o El somni d’una nit d’estiu, entre d’altres. El resultat és un entretingut show de varietats on destaca, principalment, la tècnica vocal dels intèrprets, especialment, la del tenor Josep Fadó que pot arribar a posar els pèls de punta. Tota aquesta amalgama de temes musicals té el problema de no trobar cap fil conductor narrativament consistent. Així doncs, el muntatge utilitza la figura de William Shakespeare, interpretat pel carismàtic Bernat Cot, com a excusa quan, en realitat, acaba per fer funcions de presentador. D’altra banda, els jocs teatrals que proposen són simpàtics tot i que, en alguns casos, als cantants els hi manca una adequada expressivitat corporal per segons quines escenes i, per tant, l’execució de certes idees resultar pobre. Afortunadament, la durada de la proposta és modesta i, pel seu dinamisme i atractiu visual, diverteix i es passa molt ràpid. Potser si haguessin intentat donar-li més profunditat, no funcionaria, ja que la seva millor qualitat és el seu esperit lúdic i desenfadat.